Nits a Brasil

Nit de somriure trist. Somriure perquè sóc d'un equip que perd per voler atacar massa. Trist no només per no haver arribat a la final, sinó perquè un futbol així hi arribi. És lícit. No passa res, però fa pena per aquest esport. No diré res més, simplement canviaré de tema.

Casament

Aquest cap de setmana vaig anar al meu primer casament al Brasil. Es casava una cosina d'un amic i vam anar tota la família, de la que ja em considero un membre adoptat de ple dret. Un moment molt divertit va ser quan el que les casava va preguntar al nuvi si prometia ser fidel a la seva futura esposa. Ell simplement va contestar que ell era del Palmeiras. Com tota la familia, com jo. 

D'entrada, em pensava que se'm faria una mica pesat, però és diferent als casaments que conec. El sopar és self-service. És bastant comú aquí això. Es forma una fila de collons i tothom a agafar a voluntat. Una altre cosa, que ja no em va sorprendre però que em sembla curiós, és que aquí no es beu vi als sopars. Tant sols cervesa. 

A mansalva, això si. 

Quan acaba el sopar, els amics dels nuvi van passant per totes les taules demanant diners pels casats. I després d'això, tothom a ballar. Va ser divertit perquè coneixía ja bastantes de les cançons que van sonar. Inclòs vaig ballar amb una de les tietes de la familia. Segur que vaig fer el rídicul de lo malament que ho feia, però l'estranger té un passe!

L'endemà fan un dinar amb la gent més intima (més o menys la meitat) amb les sobres del sopar. I més cervesa. Total, tot un entrenament per el casament de finals de maig, quan es casen el Renan i la Paloma. Que divertit!

Sant Jordi a Brasil

Evidentment, no podia faltar a la meva tradició i vaig regalar unes quantes roses. És difícil explicar en portuguès la llegenda de Sant Jordi, però a la que ja ho has fet vàries vegades, li pilles el truco. Va agradar molt la tradició. La llegenda. Que no fos tant sols un dia pels enamorats sinó per tota la gent a qui estimes. Va agradar el detall. Em van regalar un llibre. Vaig sentir una mica menys de nostàlgia. Una nit especial.

Una mica de cervesa per ofegar les penes? Això si, ben gelada!

PD: Vaig rebre alguna que altre abraçada, si...