Tornar a casa

Ja acaba la primera fase d'aquesta aventura. Només és la primera, ja que torno en un mes. Però fent balanç, puc resumir que he sigut feliç, i tinc la convicció que seguiré essent feliç. Són moltes coses viscudes, moltes experiències compartides, moltes persones inoblidables. Només és un mes, però trobaré a faltar a molta gent. Trobaré a faltar la família que he fet aquí, la Mara, el Toninho, el Pedro, el meus "germans" Ruan, Renan i Gustavo, la Carla, la Geisa i el Wilde, el Leo i la mare del Gui. La gent de la feina, els amics del futbol de dimecres i la resta de gent amb qui he compartit birres, festes i petons. 

Potser aquest sigui el meu últim post en català durant un temps. No escric massa bé en portuguès (de fet gens) però voldria intentar-ho durant el temps que seré a casa. Avui aprofitaré per fer un repàs en imatges (les que passen la censura, és clar!) de tot aquest temps aquí.

Guarujá

Aquest és el primer gran moment. És d'aquelles decisions que marquen una etapa. Vaig decidir marxar, sense gairebé conéixer ningú, de carnaval, 5 dies, formant part d'una família, que a la postre, ha acabat essent la meva família, ja que m'han tractat de fill, germà, cosí, nebot i amic en tot moment. Com ja vaig explicar, el moment màgic va venir quan tota la tropa que estavan allà, es van posar a ballar. Inoblidable.

 

  

Mudança

Encara que fins fa poc ha tingut poca relevància en el bloc, un dels moments claus va ser la mudança de local de l'empresa i el posterior viatge a Saõ Paulo buscant clients. Aquí vaig començar a entreveure que la possibilitat de començar una carrera professional al Brasil era una realitat. Agraïr a tots els que ho han fet possible, i especialment a l'Adriano, que a banda del què ha aconseguit per l'empresa, sempre ha cregut que jo era necessari i ha lluitat per mi, creient en les meves qualitats més que jo mateix i esdevenint un amic més.

 

Esport

Tot i que últimament ho hem deixat una mica de banda, les sortides a córrer i el futbol de dimecres convertits en rutina, han fet que em sentís més integrat en el dia a dia, i menys temporal.

Festa

Com no podia ser d'una altra manera, la festa també ha sigut l'eix sobre el que ha girat el dia a dia. Moltes sortides, primer amb el Ruan, després amb el Gui i l'Hikki. Moments inoblidables novament.

 

 

 

Familia

La familia que m'acollit amb els braços oberts viu al meu cor ja. Poc més a dir.

 

Gui i Hikki

I sobretot, sense que ningú s'ofengui, trobaré a faltar el Gui i l'Hikki. Van més enllà que tot. Amics amb qui he begut, he sortit de festa, he discutit, he sopat, he rigut, he rigut molt, ens hem abraçat, hem brindat, i que espero poder-ho fer molt de temps encara. Nens, us recordaré cada dia des de casa meva i parlaré de vosaltres amb els ulls brillants a tots els meus amics, que estaran contents de saber que tinc gent important que cuida de mi.

 

 

Resum setmanal

Aquesta setmana està sent bèstia. Són aquelles setmanes que penses: demà descansaré... Però demà penses exactament el mateix. A part del cap de setmana complert, que ja explicava en l'altre post, durant la setmana tampoc he parat quiet. He vist guanyar la libertadores al Corintians a una casa de corintians i jo animant a Boca, he ballat forró i sertanejo sense saber-ne gens, he vist/dormit pel·lícules, he begut vi dolç, he treballat força i bé, he perdut i trobat un collaret, he rebut un regal per la Viure, he passat la nit fora de casa i, evidentment, he gaudit cada moment. Dormir dormir no massa, però ha valgut la pena. Avui i demà ho matem tot plegat amb el concert de Sambô i una barbacoa. 

La setmana que ve serà més tranquil·la, segurament, i sobretot, més emotiva. De moment, 4 persones ja m'han manifestat la seva intenció de venir a acomiadar-me a l'aeroport. Un s'emociona quan això passa a casa, quan la gent et pregunta com estàs després de marxar, etc. Però després de només sis mesos aquí, rebre aquestes consideracions... Jo sóc bastant emotiu i per tant em serà mooooolt difícil no plorar. D'alegria, que també es pot. De tristesa seria si marxés per sempre, que tot i la insistència de determinades persones que tenen la teoria que no voldré tornar al Brasil un cop sigui a casa, el cas és que si que torno. No sé per quan temps. Ni ho vull pensar. Les coses han funcionat bé vivint el dia a dia. No cal canviar-ho doncs. Seguirem amb aquesta espècie de caòtica rutina que sembla que porti i aprofitaré cada petit moment i cada invitació per fer coses, conèixer gent, fer amics per sempre i altres només per hores.

Feliç

Dilluns, per fi, vaig comprar el meu bitllet de tornada. Finalment torno el dia 17 de juliol i m'estic per casa fins el dia 13 d'agost. Entre jets lags i demés, unes 3 setmanes. Aquesta setmana me'n he adonat de les ganes que en tinc. Espero que tots plegats busqueu un forat per veure'ns, abraçar-nos, fer unes cerveses i explicar-nos la vida com si fes 6 mesos que no es veiem. Que, de fet, seran 6 mesos realment. Mig any fora de casa. Com et canvia la vida en 180 dies. Pots fer la mateixa cosa durant 5 anys i, en cosa de 2 setmanes que tardes a prendre una decisió, et canvia tot.

No diré el nom de totes les persones que tinc ganes de veure per por a deixar-me'n alguna i que se senti ofesa, però és moooolta gent, inclòs per tres setmanes. 

Curses

Els dos últims diumenges he fet les meves primeres curses 10K al Brasil. La primera no va sortir massa bé, 50:51. Diguem que dormir poquet no ajuda. La d'avui ha anat millor. 46:30. Molt millor de fet. És un temps de puta mare. Hem fet la cursa amb el Guilherme donant-nos força un a l'altre i ha sortit això. Està bé, dóna moral per continuar corrent.

Aquest mes ha sigut més fluixet per temes de feina i de pluja, però el mes passat vam fer 100 km. Aquest últim "només" 70, però si tot va bé aquesta setmana hi tornem en força!!

Festes

La setmana que ve es presenta difícil. Per començar, feina. Sembla que serà tranquila en aquest sentit, però també ho havia de ser la passada i vam estar dos dies de 8h a 22h, així que millor no hi poso la mà el foc. Dijous comencem amb un "dijous universitari" sertanejo. Fa dies que no passem per Valley Pub, així que anirem perquè no es queixin! Divendres comença la marató. D'entrada, tenim una festa junina a casa de la família. No sé exactament què és, però si sé que m'he de "disfressar" d'una certa manera. Estil caipira, que és l'estil d'interior. Texans, botes, camisa de cuadres en plan llenyataire i barret de palla o de cowboy. És un estil molt semblant al country de Texas, que de fet és d'on ve la música sertaneja. Això es solapa amb una tequilada (si, de tequila) a casa uns amics. O sigui que haurem de veure com ens ho fem! Dissabte tenim una festa d'aniversari de la Geisa, una de les cosines del Gui, i dos barbacoes. Serà tens també, així que alguna cosa haurem de descartar. Per últim, diumenge nit (dilluns és festa al Brasil... o aquí, no ho tinc clar) tenim concert de Sambô, que versionen cançons de rock nacional i internacional amb samba. Aquí només és això, així que menys problemes si sobrevivim a la setmana!

Ens veiem ja ja! Bona setmana!

Eu preciso muito amor para soportar essa mulher. Porque senão, ela chora e diz que vai embora!