Aquest cap de setmana he anat de casament. Buf, quin dia més bestial. Em sento orgullós de formar part d'aquesta família i haver viscut un casament així. Tot comença dissabte al matí. Seguint el mandat del bo d'en Guardiola, em llevo ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, m'afaito, em vesteixo de gala (prèvia aprovació via skype del equip 23Km) i marxo cap a l'ajuntament (bé, no és ben bé l'ajuntament, però ja m'enteneu). Allà sóc un dels padrins o testimonis del casament legal i la madrina que va amb mi i jo som els meus guapos de la ocasió.
Pausa per dinar i anar a córrer 10km per purgar futurs excessos. Que bé que me senten aquests kilòmetres. Per cert, que aquest mes n'he fet vora 100 ja...
Em torno a vestir de gala. Aquesta és la fila que faig. Estic bonic, ho sé.
Marxem a l'església cap al vespre. Allà, desfilada de padrins, nens menuts vestits de gala, casament oficial. Molt com ha de ser.
Per fi, marxem cap al saló on es fa el sopar. Fotos per aquí, flors per allà. Encara em mantinc digne, tot i que un mini nen em robi el barret.
Cervesa i comença tot a degenerar. O a millorar, segons es miri. Al so de Macho man fem un petit show on acabem sense camisa:
I continua la música, la festa, l'exaltació de l'amistat i tot el que ve després. Ho sento però em guardo les fotos de com va acabar tot plegat...
Crits de campions
Aquest cap de setmana he celebrat dos títols amb els meus amics, principalment el Guilherme i l'Hikki. El primer, el 14 de Guardiola. No el vaig poder veure tot i intentar-ho. Resulta que no el passaven per cap canal. De totes maneres, vam acabar cridant "Campeones, campeones".
El segon, i més important encara, és la lliga. Va dos o tres setmanes celebràvem l'ascens de categoria. Aquest cap de setmana, l'equip ha golejat i per gol average es posa líder a l'últim partit. No es conya, vam cantar "campeones campeones" a mig sopar del casament. Un cop més gràcies a tots per l'esforç i per fer-ho possible.
Revisant els continguts del bloc, està derivant més en una mena de site per homenatges que realment explicant coses. Les dues últimes entrades anaven més en aquest sentit. Enyor i tal. Doncs avui no toca. No vull transmetre que estic nostàlgic perquè no és així. La veritat és que cada cop em costa més trobar coses interessants per explicar, perquè les coses que m'haurien de sorprendre les he anat assimilant. Això, o simplement, hi ha coses que un caballer no pot explicar per aquí, no sé si m'explico...
Acumulació records i altres coses
Ahir, després de tres mesos i mig, vaig canviar d'habitació a l'hotel. La meva habitació anterior estava bé però portava uns dies molt putejat perquè no funcionava internet. A banda de facebooks i altres històries, que també, no podia fer ni un skype. Total, que ara m'han posat a una habitació que té internet per cable (el que no funcionava era la wifi). On vull arribar és que al fer la mudança d'habitació, em vaig adonar de la coses que ja he acumulant... en tres mesos!! Coses que he acumulat:
- Traje: Americana, pantalons, corbata
- Sabates pel traje
- Camises, 3.
- Roba interior diversa.
- Texans, 3.
- Samarretes, 4.
- Llibres, 3.
- Troller
- Xandall
- Botes multi-tacs de futbol
- Apunts de portuguès
- Records diversos
O sigui, que no sé com ho faré quan torni. De moment, intentaré acabar algun dels llibres que estic llegint i els portaré a casa al Juliol. Està difícil, perquè n'estic llegint mooooolts alhora. A saber, Assassin's creed (en portuguès), Os portões de Roma (en portuguès), El nom del vent (en català), Brida (en portuguès), Tasso da Silveira - Poemas (en portuguès). La majoria en portuguès. De fet, em va bé per varies coses: aprenc vocabulari, aprenc estructures del llenguage, aprenc les conjugacions dels verbs. I apart també escric, em sembla que ja ho vaig comentar, per pillar pràctica. És interessant el procés d'aprenentatge d'una llengua. M'atreviré en breu a fer un post en portuguès.
Plans de futur
Amb tot plegat, acabo de deixar cauré que torno al Juliol però no del tot. És així. No sé si algú s'ofendrà perquè ho explico per aquí i no amb un mail o un skype, demano disculpes anticipades. Però el cas és el següent: He comentat varies vegades que no veia que la situació laboral a Espanya millorés. Com que Catalunya està ple de butiflers, covards i aposentats, veig massa lluny la independència, i m'he cansat de nedar contra corrent. Laboralment a Brasil la situació és molt millor. No hi ha molta gent formada encara en la meva àrea i les oportunitats estan per aprofitar-les. Em quedo aquí, de moment per un any. Deixo tot el que tinc i vinc a Brasil. Ja tornaré. Amb més experiència i un idioma més. Personalment, estic molt bé a Catalunya (amics, familia) però a Brasil també estic bé. I no té res a veure amb dones, que alguns ja sé què pensareu! Això doncs, que em quedo un any. Deixo el pis de Sabadell, que ja de per si serà una feinada per fer al Juliol, dono de baixa club natació, internet i demés, agafo forces i torno cap al Brasil. Fins i tot deixaré l'empresa on treballo i canviaré a la d'aquí, perdent diners. Invertint en futur. Llogaré un pis, potser amb un company de feina, intentaré comprar un cotxe de segona mà per moure'm.
Festa
Dijous vam sortir una miqueta. Vam anar a un local nou que han obert fa poc, on bàsicament sona música sertaneja. Com ja havia comentat, normalment la música és en directe, així que li dóna un punt especial a les coses. Excepte quan topes amb un cantant que no afina gens, que n'hi ha més del que seria desitjable. El tema és que vam anar amb el Gui i una amiga seva. Només diré una cosa: Em vaig sentir desitjat...
Aquí tenen una història que en diuen happy hour. Consisteix en sortir de la feina i anar a un buteco a beure cervesa. Últimament hi anem molt amb aquesta colla.
Evidentment, no només entre setmana la liem. Els caps de setmana ens ajuntem i anem a fer mal...
I paro ja, que avui estic fotent la xapa. Tingueu un òptim cap de setmana!
Després de 15 anys fent medievàlia, transformant-me en Iundarigun, compartint riscos, cervesa i espases amb els meus amics, aquest any no participaré. Aquest cap de setmana segurament em posaré una mica trist, o potser nostàlgic, no ho sé, però crec que en tot cas menys del previst. En tot cas, pensaré en vosaltres. No sé quan tornaré definitivament, quan podré tornar a fer medievàlia, ni si després en tindré ganes (vale, no m'ho crec ni jo...).
Petit homenatge als que m'han acompanyat aquest temps, muntant la companyia Asquer i organitzant tot l'espectacle:
Com jo, va néixer a una època equivocada. No sé si exactament medieval, però no és d'aquest segle.
Un dels grans. Sempre aportant idees i sempre treballant.
Mimó. No trobo cap més paraula per definir-ho. Ell és la causa de tot plegat. Un per l'altre, any rera any, ferida rera ferida. Lluitar amb qualsevol és un plaer, lluitar amb ell, a més, és un privilegi. Només lamento no haver gaudit encara més aquella última lluita.
M'agradaria recordar a altres grans que ens han ajudat, com el Marc o el Jaume amb les seves lliçons, l'Enric acompanyant-nos abans de volar solets, o lluitadors com el Xavi o la Lídia, amb qui he compartit hores i hores. I segurament em deixo molta gent, i em sap greu, però la memòria està enterbolida per l'enyor. O potser la nostàlgia.
Disfruteu molt, feu moltes fotos, i potser en qualsevol moment estic observant-vos fent un skype amb algú del públic.
Feia molts dies que volia fer una entrada sobre vosaltres. La tenia a punt per després del partit contra La Pobla de Lillet... sempre i quan sortíssim líders del partit. Ara si que toca. Avui ho heu aconseguit l'ascens. L'any passat vaig agafar l'equip, el vaig enfonsar, passant de segona a tercera i aquest any, un cop he marxat, l'equip ha pujat. Fora bromes, el treball de dos anys ha donat el seu fruït. Un equip jove, amb futur, que si continua treballant, pot encadenar ascens rera ascens, temporada rera temporada. Jo no sé si ho veuré, doncs l'any que ve encara estaré a Brasil. Però em sentiré orgullós per haver aportat el meu gra de sorra. Aquí hi ha el fruït de la feina feta (i ben feta) per molta gent, començant pels jugadors, continuant per l'Ermes, a qui vaig fer la putada d'abandonar, la Blanca i l'escola, i acabant amb l'entrenador actual, que li vaig deixar un marrón maco, ja que ha hagut de fer les vegades de jugador, entrenador i amic de tots.
Vale, segurament no sembla massa important sortir de la última categoria, per anar a parar a la penúltima. Per mi ho és. Sé el treball que hi ha al darrera. I sobretot, conec bé a les persones que integren l'equip. S'ho mereixen. Això i més. Avui és dels dies que m'agradaria ser-hi. Sopar amb ells, sortir de cerveses a celebrar-ho. Queda pendent, promesa.
Aquest cap de setmana es torna a presentar mogut. De fet va començar dijous (aquesta setmana hem sigut generosos i el dimecres només hem jugat a futbol). Per començar, volíem fer bondat i apuntar-nos a una cursa diumenge. La gent ens preguntava si dissabte faríem alguna cosa, però nosaltres deiem que no perquè la cursa era a les 8. Les intencions eren les millors possibles. El problema és que al intentar apuntar-nos, ja no quedaven places. Així que finalment avui anem de concert, concretament al de Joao Neto e Federico, una de les duples de sertanejo més popular i conegudes.
Ahir va tocar sessió de caipirinhes. En volia aprendre, ja porto molt temps aquí i les poques que he fet han sortit més aviat dolentes. Quan torni tothom em preguntarà per les dones, la samba i les caipirinhes. Tòpics! Però de les dones un cavaller no en parla, samba seré incapaç de ballar-ne, i només queda la caipirinha. M'he guanyat la fama de mojitos, així que el llistó està alt. El cosí del Guille és un maestro de les caipirinhes i vaig estar observant com la feia. D'entrada, la caipirinha pot ser de vodka o de pinga (pinga és cachaça). Aconsellen que sigui millor de pinga, però en el fons és més o menys el mateix. I llima, molta llima. Vaig estar atent, ho juro, però té un punt d'intuició, de tastar i afegir, que només a base de pràctica aconseguiré dominar. Per cert, la d'ahir va ser de vodka i estava boníssima.
Poesia
Arran del dia de Sant Jordi, vaig estar llegint poesia en català. Vaig intentar també traduïr-la però encara no en sé prou. El tema és que se'm va despertar una curiositat inaudita en mi. Vaig decidir que tenia ganes de llegir poesia en portuguès. Els que em coneixeu bé, sabeu que no en sóc un gran amant i encara menys un expert. Però m'ha agafat aquesta vena. Vaig anar a una botiga a mirar algun llibre en plan antologia però no en tenien cap que em convencés. Així que vaig estar fullejant alguns dedicats a un poeta concret i em vaig decidir per un de Tasso de Silveira, un home que no conec de res i que ja està mort i remort. Total, que ara de tant en tant, agafo el llibre, fullejo fins que en trobo un que m'interessi i m'agradi i em dono per satisfet. Vaaaale, ja sé que penseu, que ara vaig d'intel·lectual i que em vull tirar el rollo amb les dones i tal. No és això, ho faig perquè realment m'ha interessat el tema.
Portuguès
Últimament escric força en portuguès, ja sigui coses de feina, converses de xats o altres. Ho faig malament malament, però li he pillat el gust. Un dia que estigui una mica ressacós escriuré una entrada en portuguès. Bé, segurament no serà portuguès ben bé, però la gent d'aquí l'entendrà segur.
Només una última cosa. He alliberat el mòbil (pagant...) i li he posat una targeta de Brasil, amb internet i tal. El millor de tot és que whatsapps, tangos, vibers i altres paraulotes segueixen vinculades al número espanyol i ho puc fer servir tot encara que sigui amb la targeta del Brasil. Mooola. Us deixo un parell de videos del concert que anem aquesta nit. Bon cap de setmana!
Aquest cap de setmana ha arribat el fred aquí. Bé, tot el fred que es pot tenir a Brasil. Les temperatures han baixat a la friolera de 15ºC. Uuuuuuuhhh, quin fred! D'acord, no dóna per anar amb pantalons curts, però no n'hi ha per tant. Porta dos dies plovent moltíssim. Suposo que per això han baixat tant les temperatures. M'ha recordat els principis de tardor a casa, amb la manta al sofà, mirant una peli mentre a fora plou i el dia és fosc. Són aquells primers dies que no aconsegueixen contagiar-te (gaire) el mal humor. El millor de tot, és que aquí no cal esperar a la primavera perquè aquests dies passin. Només cal esperar a demà, demà passat com a molt, i el sol tornarà a sortir, la foscor marxarà i tot serà el record d'uns dies foscos, ja ho veuràs.
Aquests dies he viscut coses que m'han recordat aquests moments. He estat al cotxe, sense música, escoltant el batre de l'aigua i el soroll dels neteja-vidres. M'he ficat al llit i he escoltat Anna Roig amb el soroll de la pluja a fora. I, com no, he vist una peli amb una manta estirat al sofà (a casa el Guilherme). Bé, veure veure no massa. Més aviat he dormit la peli, però això ja se sap que són coses que passen.
Parlant de dormir, no estic dormint massa bé aquests últims dies. Està l'hotel (encara visc en un hotel) ple d'estudiants pel pont, que aquí també es fa festa pel dia del treball, i un dia si l'altra també em desperten a crits. Ahir sense anar més lluny, dues noies (o exnoies, per la veu semblaven dues bèsties) van travessar tot el passadís picant a les portes i dient "A tomar po cú!" o alguna bestiesa així. A la meva porta no van picar, un detall, però em van despertar igualment. On és Iundarigun quan el necessites?! Ara acabo de tornar de veure la peli a casa el Gui (vale, dormir la peli) i estic fent una birra a veure si aquesta nit no em desperten!
Dones
No acostumo a parlar de dones al blog i no començaré ara. Però si que puc explicar una anècdota divertida que m'ha passat avui. A veure si les dones de les que no parlo els agafa una mica de gelus (ciumes, que não tenho certeza que o seu traductor pegue esa palavra...). Avui el Guilherme s'ha anat a emprobar el vestit que portarà al casament del seu cosí. Jo l'he acompanyat. Mentre estaven prenent-li les mides, les noies de la botiga han començat a preguntar-me coses, a dir-me que tenia un accent molt bonic, etc. Vaja, a interessar-se per mi. Inclús una m'ha dit si podia venir a Barcelona quan jo tornés! Jo li he dit que si al seu novio no li importava, cap problema, com per treure-me-la de sobre, però m'ha dit que no en tenia. En fi, que sóc un home codiciat. Li he dit que abans de marxar cap a Barcelona, passaria a buscar-la. Algú diria que he fet el traste. Bé, potser una mica ;)
Gui
Darrerament, surto molt amb aquest home:
Ja pot ser diumenge, dimecres o divendres (o qualsevol altra dia), que sortim de festa o simplement a xerrar de la vida i de les nostres inquietuds. Crec que és una persona molt important per mi aquí, i jo ho sóc per ell. Ens ajudem, tant a la feina com fora, ens aguantem, ens consolem, i sobretot, riem molt. Vale, també lliguem força, perquè negar-ho. Som una mica perillosos junts. Espero que un dia, poc o molt llunyà, pugui ensenyar-li casa meva. Que fem un viatge i li digui: "aquest és un país de covards i botiflers, però és casa meva, és la meva terra".
Estic apunt d'acabar la cervesa i sembla que els estudiants han sortit tots de festa. Aprofito doncs. Potser em guardo unes ratlles per escriure en portuguès, que així practico, i em poso a dormir.
