Medievàlia

Després de 15 anys fent medievàlia, transformant-me en Iundarigun, compartint riscos, cervesa i espases amb els meus amics, aquest any no participaré. Aquest cap de setmana segurament em posaré una mica trist, o potser nostàlgic, no ho sé, però crec que en tot cas menys del previst. En tot cas, pensaré en vosaltres. No sé quan tornaré definitivament, quan podré tornar a fer medievàlia, ni si després en tindré ganes (vale, no m'ho crec ni jo...).   

Petit homenatge als que m'han acompanyat aquest temps, muntant la companyia Asquer i organitzant tot l'espectacle:

Com jo, va néixer a una època equivocada. No sé si exactament medieval, però no és d'aquest segle.

Un dels grans. Sempre aportant idees i sempre treballant. 

Mimó. No trobo cap més paraula per definir-ho. Ell és la causa de tot plegat. Un per l'altre, any rera any, ferida rera ferida. Lluitar amb qualsevol és un plaer, lluitar amb ell, a més, és un privilegi. Només lamento no haver gaudit encara més aquella última lluita.  

M'agradaria recordar a altres grans que ens han ajudat, com el Marc o el Jaume amb les seves lliçons, l'Enric acompanyant-nos abans de volar solets, o lluitadors com el Xavi o la Lídia, amb qui he compartit hores i hores. I segurament em deixo molta gent, i em sap greu, però la memòria està enterbolida per l'enyor. O potser la nostàlgia.   

Disfruteu molt, feu moltes fotos, i potser en qualsevol moment estic observant-vos fent un skype amb algú del públic.

Com sempre, Abans sang que ridícul!