Ja acaba la primera fase d'aquesta aventura. Només és la primera, ja que torno en un mes. Però fent balanç, puc resumir que he sigut feliç, i tinc la convicció que seguiré essent feliç. Són moltes coses viscudes, moltes experiències compartides, moltes persones inoblidables. Només és un mes, però trobaré a faltar a molta gent. Trobaré a faltar la família que he fet aquí, la Mara, el Toninho, el Pedro, el meus "germans" Ruan, Renan i Gustavo, la Carla, la Geisa i el Wilde, el Leo i la mare del Gui. La gent de la feina, els amics del futbol de dimecres i la resta de gent amb qui he compartit birres, festes i petons.
Potser aquest sigui el meu últim post en català durant un temps. No escric massa bé en portuguès (de fet gens) però voldria intentar-ho durant el temps que seré a casa. Avui aprofitaré per fer un repàs en imatges (les que passen la censura, és clar!) de tot aquest temps aquí.
Guarujá
Aquest és el primer gran moment. És d'aquelles decisions que marquen una etapa. Vaig decidir marxar, sense gairebé conéixer ningú, de carnaval, 5 dies, formant part d'una família, que a la postre, ha acabat essent la meva família, ja que m'han tractat de fill, germà, cosí, nebot i amic en tot moment. Com ja vaig explicar, el moment màgic va venir quan tota la tropa que estavan allà, es van posar a ballar. Inoblidable.
Mudança
Encara que fins fa poc ha tingut poca relevància en el bloc, un dels moments claus va ser la mudança de local de l'empresa i el posterior viatge a Saõ Paulo buscant clients. Aquí vaig començar a entreveure que la possibilitat de començar una carrera professional al Brasil era una realitat. Agraïr a tots els que ho han fet possible, i especialment a l'Adriano, que a banda del què ha aconseguit per l'empresa, sempre ha cregut que jo era necessari i ha lluitat per mi, creient en les meves qualitats més que jo mateix i esdevenint un amic més.
Esport
Tot i que últimament ho hem deixat una mica de banda, les sortides a córrer i el futbol de dimecres convertits en rutina, han fet que em sentís més integrat en el dia a dia, i menys temporal.
Festa
Com no podia ser d'una altra manera, la festa també ha sigut l'eix sobre el que ha girat el dia a dia. Moltes sortides, primer amb el Ruan, després amb el Gui i l'Hikki. Moments inoblidables novament.
Familia
La familia que m'acollit amb els braços oberts viu al meu cor ja. Poc més a dir.
Gui i Hikki
I sobretot, sense que ningú s'ofengui, trobaré a faltar el Gui i l'Hikki. Van més enllà que tot. Amics amb qui he begut, he sortit de festa, he discutit, he sopat, he rigut, he rigut molt, ens hem abraçat, hem brindat, i que espero poder-ho fer molt de temps encara. Nens, us recordaré cada dia des de casa meva i parlaré de vosaltres amb els ulls brillants a tots els meus amics, que estaran contents de saber que tinc gent important que cuida de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada