Resum setmanal

Aquesta setmana està sent bèstia. Són aquelles setmanes que penses: demà descansaré... Però demà penses exactament el mateix. A part del cap de setmana complert, que ja explicava en l'altre post, durant la setmana tampoc he parat quiet. He vist guanyar la libertadores al Corintians a una casa de corintians i jo animant a Boca, he ballat forró i sertanejo sense saber-ne gens, he vist/dormit pel·lícules, he begut vi dolç, he treballat força i bé, he perdut i trobat un collaret, he rebut un regal per la Viure, he passat la nit fora de casa i, evidentment, he gaudit cada moment. Dormir dormir no massa, però ha valgut la pena. Avui i demà ho matem tot plegat amb el concert de Sambô i una barbacoa. 

La setmana que ve serà més tranquil·la, segurament, i sobretot, més emotiva. De moment, 4 persones ja m'han manifestat la seva intenció de venir a acomiadar-me a l'aeroport. Un s'emociona quan això passa a casa, quan la gent et pregunta com estàs després de marxar, etc. Però després de només sis mesos aquí, rebre aquestes consideracions... Jo sóc bastant emotiu i per tant em serà mooooolt difícil no plorar. D'alegria, que també es pot. De tristesa seria si marxés per sempre, que tot i la insistència de determinades persones que tenen la teoria que no voldré tornar al Brasil un cop sigui a casa, el cas és que si que torno. No sé per quan temps. Ni ho vull pensar. Les coses han funcionat bé vivint el dia a dia. No cal canviar-ho doncs. Seguirem amb aquesta espècie de caòtica rutina que sembla que porti i aprofitaré cada petit moment i cada invitació per fer coses, conèixer gent, fer amics per sempre i altres només per hores.