Porto dies sense escriure res però tot va molt bé. Ja han passat les dues primeres setmanes i em vaig adaptant a tot. Menys a l'hora de menjar. Aquí dinen entre les 12 i les 13. És difícil trobar algun lloc on menjar més tard de les 14. El diumenge estava molt bé al llit i no vaig sortir de l'hotel fins les 15. Vaig està voltant i només hi havia un fastfood obert (i el zero grau, com no). Com a mínim no era un McDonalds. Era una cadena de menjar "àrab". Entre moltes cometes. Vaig provar diverses coses que estaven prou bé.
La diferència horària (aquí potser ja m'estic començant a repetir, coses de l'edat) és només de tres hores. Així que els que m'heu dit de fer un skype ja veieu que no és gaire. Quan canvia l'hora, es fa en sentit invers a Catalunya, aleshores si que la diferència és més notable, 5 hores són bastantes. No sé si es canvia alhora. He d'investigar la qüestió.
Ahir vaig anar a jugar altre cop a futebol. És internacional . És fàcil. M'agrada fer coses que faria a Sabadell amb gent diferent. Això si, m'han canviat el nom definitivament i ara em diuen Puyol. Ell és més lleig, però no em queixaré ;)
Avui he de fer dues coses que fan sentir que vius en un lloc. La primera, posar benzina. M'adelanto. El preu és igual que a Catalunya. Cèntim amunt, cèntim avall. La segona, anar a comprar. Tinc una nevera que comença a fer pena. La veritat és que quan estigui plena també en farà. Però tindrà tot el que necessita un home solter per sobreviure:
Cervesa, llet, formatge, aigua, coca cola i aigua de coco. Això últim no és indispensable, però en vull tastar vàries per veure quina m'emporto quan torni, que espero que passi temps encara.
Curiositats
Com tot el que veig, no tinc clares quines coses són de Brasil i quines de Sao José. Per exemple, l'altre dia em van explicar que a Rio, com a molts altres llocs, no es passen el dia als centres comercials. Arriben a Sao José i no ho entenen. En el fons, no deixa de ser un poble que ha crescut molt darrerament.
Tal i com a Catalunya hi ha molts cafès i bars, aquí hi ha moltes fruiteries (potser no seria la paraula) que fan sucs principalment, a més de cafès i altres. N'hi ha de molt bons i n'hi ha molts. Així que els hauré d'anar provant. L'aigua de coco també es ven en aquests llocs. Agafen un coco sencer de la nevera, el foraden per dalt i t'hi posen una canyeta per veure't l'aigua de dins. Espectacular. Boníssim.
Acabo ràpid avui. Us deixo una cançó que ja he sentit dues vegades per la ràdio i se'm ha quedat gravada. Ignoro si és molt coneguda però imagino que si. I m'agrada.
desde que la vas publicar sempre l'he anat escoltant, i també m'ha passat igual que a tu.. i avui que tenia una mica de temps, he tret la tablatura per a guitarra; http://boyaguitarra.blogspot.com/2012/04/dancando-de-agridoce.html a veure si al final t'animes a tocar la guitarra.. que estas en un lloc on la guitarra li tenen molt de respecte! jaja! apa records!
ResponEliminammmm la guitarra i jo no hem sigut mai massa compatibles, tot i que m'agradaria saber-ne, està clar! Procuraré algú que en sàpiga i me la toqui a cau d'orella ;)
Elimina