Els dimecres hi ha futbol

El cap de setmana va ser molt relaxat. Una mena de parèntesi entre la setmana amb el jefe i la resta de dies. Vaig passejar una miqueta, vaig fer fotos, em vaig organitzat l'habitació. Encara em sembla tot molt surrealista. Surts al carrer i tot és diferent. I et preguntes, què cony faig jo en aquesta ciutat perduda al mig de Brasil? No ho sé, però m'agrada. Prop de casa hi tinc aquest parc per passejar o sortir a córrer (cosa que encara no he fet i que tinc dins la llarga llista de tasques pendents).

Shopping

Hi ha una costum curiosa aquí (i suposo que a Brasil en general) i és que enlloc de passar-se la tarda passejant o prenent un cafè, fan cap al centres comercials. Es troben allà i passegen, prenen alguna cosa, sopen o no i se'n van cap a casa. És una costum curiosa. Havia elaborat una teoria al respecte. Pensava que no fos per una tema de seguerat, allà estan recullidets, amb el cotxe ficat a un aparcament vigilat i tan compradors com comerciants es troben més segurs. Avui n'he elaborat una de nova. Que no sigui per la calor que fot. No ho sé. 

Fabeles

A Sao José do Rio Preto hi ha una sola fabela. Hi viuen 6 families, així que segurament una fabela no deu seu només una barraca com jo imaginava (i algun més, no m'enganyeu ignorants!). Ara hi ha una mica de moviment social en contra del desallotjament perquè fa un parell de mesos, al mateix estat de Sao Paulo, van desallotjar 1500 families i es va muntar un cristo guapu perquè va morir força gent, tant policies, com desallotjats. A més, a Sao Paulo hi ha molt moviment amb les drogues i cada cop més protestes, per un barri de fabeles que porta per nom Crackolandia. Eloqüent. Tot això, i els esforços que està fent Rio de cara al mundial de futbol i sobretot a les olimpíades del 2016 per desallotjar les fabeles, fa que Sao Paulo estigui una mica en el punt de mira, i per ende, tot l'estat (encara que estiguem a 450 km...).

Les zones pobres és on hi ha més conflicte amb les drogues. El crack és una droga molt barata i enganxa sobretot a la gent pobre. I enganxa molt diuen. Segurament, és una diferència important amb Europa, on la droga està destinada a gent amb cert poder econòmic. O potser és que no enganxa tant. O potser és que hi ha menys pobresa. Segurament, de tot una mica.

Barça

Avui com tasca principal (extra feina, vull dir) haig d'anar a veure el Barça. Aniré segurament amb els de la feina al Zero Grau, i creuarem els dits perquè el passin. El problema és que juga molt d'hora. A les 18 és l'hora en que la gent comença a plegar, i és l'hora en que comença el partit. Així que segurament el veurem començat. En el fons el partit és l'excusa perfecte per fer unes chopps (també es pot dir cerveza) amb ells.

El Zero Grau és un dels bars més coneguts de la ciutat. O això sembla. Qualsevol dia està obert i hi ha gent. L'altre dia, quan encara estava aquí el meu jefe, se'm va acostar una cambrera i em va parlar en veu baixa. I en portuguès. No la vaig entendre, evidentment. Es veu que volia donar-me el telefon de dues dones que hi havia a la taula del costat. Dones que fumen i et parlen de tu (sempre m'ha agradat aquest eufemisme, tot i que sé que és molt de iaio). Sort que no la vaig entendre perquè trucar per telèfon es ligar i com que encara no domino massa els equívocs de la llengua, m'hauria endut un bon ensurt!

Ah, per cert, aquest és el riu que dóna nom a la ciutat. No sembla tant preto... (preto vol dir fosc i dir-ho a una persona negra és despectiu, se'ls hi diu negra).