Camí a la platja

Aquesta setmana ha sigut intensa i molt entretinguda. El resultat, no he tingut temps per escriure. Dilluns futbol, dimarts Barça, dimecres paintball (em vaig endú un tir al cul que em va ferir, l'orgull vull dir) i futbol. 

Ahir. No estic molt lúcid, perquè ahir vaig anar a casa el tiet del Guilherme. Festa prèvia a marxar a la platja. Ja se sap, molta cervesa, churrasco i altres meravelles. I caipirinha. Aquesta si que estava bona bona. La que vaig fer jo era més justeta. Resultat, ressaca. Però com diu el meu cosí, "Gallo de noche, gallo de dia". Així que estic com un campeón treballant com el que més. Ah, i jo els vaig portar Inèdit. Cervesa catalana. Comencen a entreveure que no em sento espanyol i a vegades ja ho diuen per picar-me.

Avui m'he permès la llicència de portar a la feina un collaret de flors carnavalero, gentilesa de l'equip 23Km (molts petons boniques!). Anar de fantasía en diuen aquí. Doncs això, una mica de fantasía per fer més lleuger el divendres. Després de treballar, aula de portuguès i ràpid ràpid a acabar la maleta per marxar a la platja. Arribarem de matinada a Guarujà. Per passar el viatge, estan preparant tot tipus de coses a fer. Des de pel·lícules a cerveses i coses per menjar. Serà una festa em sembla. La primera de carnaval.

Curiositats

Aquí, com a altres llocs, tenen comunitats de veïns. En diuen condominios. Fins aquí tot normal. Des de fa uns anys a Rio Preto han començat a fer-los en horitzontal en lloc d'en vertical. Bàsicament, són fortificacions amb mur i xarxa electrificada que encerclen un grup en general gran de cases i casetes. Per entrar, et demanen documentació, t'agafen la matrícula, etc. És quasi com un gueto. Però són molt bonics de dins. Cases precioses, grans extensions verdes per caminar, zones comunes com camps de futbol, pistes de tennis, gimnàs. Fins i tot bar. Només els hi falta botigues a dins! És molt espectacular. De fet em pregunto, si venen a portar una pizza, com s'ho fan?? Us poso una foto del mur exterior. 

Coses del idioma

Fa poc vaig descubrir que aquí el cognom en diuen sobrenome, i del sobrenom en diuen apelido. Les tonteries aquestes se'm queden gravades. Ara, les coses de cada dia, no hi ha manera. Algunes ja em fa vergonya de preguntar per enèssima vegada... Ahir vaig començar classes de portuguès. Espero que em serveixin per aprendre i recordar més coses. Cada vegada m'hi trobo millor de totes maneres. O sigui que com a mínim parlaré portunyol!

Per acabar, un foto que he agafat del facebook del Ruan. Em va fer molt de riure:

I una cançó que he sentit moltes vegades als bars d'aquí.