Tornar o no tornar

Aquesta vegada ja m'he passat. Dos setmanes sense escriure. És el que passa quan un es va adaptant a la nova vida. Aquestes dues setmanes no han sigut més emocionants que les altres. Més o menys el de sempre, sense desmerèixer, clar està, tot el que faig! Futbol, runnings, cervesa, barbacoa i feina. Barbacoa: sempre he de pensar abans d'escriure-ho. Aquí en diuen churrasko, i com que em sembla que n'he fet més des que sóc a Brasil que ens últims 3 anys a Catalunya, doncs se'm queda més el nom d'aquí que el d'allà. 

La diferència horària es comença a notar en coses del dia a dia de Catalunya. Per exemple, el Barça. Dissabte passat va jugar a les 18. Tot bé no? Fer una birra a les 18 a Sabadell tot veient el Barça és dur, ho dic per experiència, eh Mimó? Però es clar, veure'l a les 14, que eren aquí, senzillament és impossible. Si encara anava en pijama! El partit de tornada de la Champions. Ja em va saber greu no veure'l però és que començava a les 16:45 d'aquí. Està clar que el del Milan no me'l perdré, però no deixa de ser difícil combinar-ho amb la feina. I l'internet de la feina és bastant dolent com per veure'l per allà. Bé, era. Una de les coses que hem fet darrerament és canviar la seu de la feina. Ara estem més al centre, en un local una mica més petit però amb un bon internet. Així que potser veuré aquí els propers partits de Champions o potser farem una pausa i anirem al bar.

Curiositats

Al centre de la ciutat, on estic jo, hi ha un munt de drogaries, que més que això, serien parafarmàcies. Davant de l'hotel en tinc una amb un nom que té una mica de mala llet:

Mesta Fajor

Aquest cap de setmana és la festa de la ciutat. Hi ha concerts i activitats diverses. Divendres, per sort, no vaig anar al show que hi havia. Sovint d'aquests shows musicals en diuen violada. Com li explico als meus pares que no és el que es pensen abans no els agafi un atac de cor?! Un petó pares! Aquesta ciutat és de les més importants de l'interior de l'estat de Sao Paulo i, per conseqüència, una de les més importants pel que fa al Sertanejo, estil musical que ja us vaig explicar. Com que aquest any és any d'eleccions segons m'han dit, havien d'oferir a la ciutat un concert, de manera gratuïta, de l'estrella del moment en el món del sertanejo. Que sigui l'estrella no vol dir que sigui el millor, evidentment. En definitiva, que aquesta estrella no és una altra que Michel Teló. O sigui, que demà potser vaig a un concert que 4 mesos enrera hauria jurat que mai hi aniria.  

Dones

Fa dies que penso que he d'escriure alguna cosa sobre les dones que hi ha per aquí. La primera diferència evident és que el cànon de bellesa que tenim a Catalunya és lleugerament diferent del que es té aquí. Per exemple, agraden molt les noies amb el cul gros, més que no pas amb el cul petit. A més, aquí una noia gordinha no és necessàriament una noia que no agradi. Els homes tenen molta obsessió per l'estètica també, tant com les noies, sinó més. Està ple d'academies o centres de fitness. Avui he sortit a córrer i com sempre et trobes molta gent fent esport, alguns només caminen, altres corren, però hi ha gent de totes les edats i tant nois com noies. El lloc on corro és molt bonic (ja m'estic desviant del tema) i hi pots trobar coses tant curioses com veure junts un gat, un ànec i una capivara (un rossegador de la mida d'un porc senglar) i tant amics. Bé, potser no era un ànec, però què voleu, sóc informàtic, no pas biòleg!

Tasques pendents

Tot el que estic passant aquí és molt bonic però porto una setmaneta preocupat. Aviat farà dos mesos que sóc aquí. Passa volant el temps! I en teoria, hauria de tornar cap a casa i... I què? Què m'espera allà? Crisis? Vaga general? Atacs indiscrimitats al Català i a Catalunya? Si, d'acord, tinc ganes de veure els amics, a la família, a l'equip del Safa, a la Buffy... Però tot això pot esperar. No estic insinuant que em quedi aquí 2 anys. No puc ni vull processar el que això vol dir. Però si que m'agradaria quedar-me uns mesos més. No sé, potser fins juliol, potser fins més. El que tinc clar és que aquesta experiència és bona a nivell personal, i també a nivell professional. A casa no m'esperen ni dona ni fills (que jo sàpiga). Ja tornaré quan me'n cansi. De moment, m'agrada la vida que tinc aquí, i la gent em qui vaig aquí, i la feina que faig aquí, i el que estic aprenent aquí. Tot. Tinc pendent una conversa amb la meva empresa a Barcelona per veure com es pot arreglar el tema. Crec que és factible, evidentment. Però m'espera una bona feinada a partir d'ara i un nou repte a afrontar. És evident que l'enyorança de tant en tant apreta i apreta fort. Però no és menys cert que si marxo ara tindré també molta enyorança de la gent d'aquí, de la meva família aquí, així que tant per tant em quedo aquí una mica més, que professionalment és interessant.

Una més de sertanejo. Aquesta, com totes de fet, parla d'un amor no correspost, que no és el cas, però m'agrada la fase.

Preciso de um remédio que cure essa saudade 

PD: Cada cop entenc millor el portuguès... però em cosa la òstia parlar-lo!