Sertanejo

Bon dia Catalunya! Fa una setmana justa de l'última entrada. Les entrades estan cada cop més espaiades en el temps, però no us feu els profetes amb el "ja t'ho vaig dir", que jo també n'era conscient! Però si que tenia a la llista de tasques pendents fer una entrada, més que res per tranquil·litzar a la família!

He estat fent moltes coses aquesta setmana i no sé massa per on començar. Entre setmana he anat fent cosetes, jugar a futbol un parell de cops, classes de portuguès, sopar i cerveses. D'això últim n'hem de parlar. Aquí hi ha diversos tipus de bars. Encara em costa identificar-los del tot, però bàsicament serien bars, aquells que més o menys estan oberts tot el dia, barzinhos, que obren als vespres, i botecos, que serien els bars del barri on pràcticament només hi ha els clients habituals. Doncs bé, dijous vam estar a un boteco, que tot i que no en som habituals, aviat en serem. La empresa on treballo està arreglant un local on traslladar-se entre altres coses per millorar la connexió a internet. Mentre esperàvem que un lampista (o fuster, o el que fós exactament) acabés d'instal·lar els plafons de separació de les sales, nosaltres vam anar al boteco més proper, per allò de començar a fer-nos clients habituals. Son bastant especials, i no sé massa com descriure'ls. Seria una cosa així, tot i que aquest és del google, no sé exactament d'on és aquest concretament:

Divendres, doncs, vaig tenir una mica de ressaca... Això sembla que s'acaba. Jo vull quedar-me més temps. He de pensar la manera. Estic donant-hi voltes. Potser hauré d'elaborar un pla estratègic. Ho he de pensar bé, i un diumenge a quarts de nou del matí no seria el millor moment. 

Si, avui m'he llevat d'hora. Dos motius, primer perquè la diferència horària fa que parlar amb Catalunya abans de dinar es complica. Ara són 4 hores. Així que si vull parlar amb tothom al cap de setmana, toca fer-ho així. Segon, perquè divendres també vaig sortir, fins bastant tard, de fet, i el meu cos no aguanta 3 festes seguides. Ja sabeu, 31 anys es noten, diguin el que diguin.

Doncs això, divendres vam anar a una festa. No sé exactament com definir-ho, però era una festa concreta, vull dir que no era una discoteca ni res, sinó un recinte d'exposicions o similar que van habilitar per fer la festa divendres. A l'aire lliure, això si. Bàsicament, hi havia un escenari i tocaven diversos grups de Sertanejo.

Això és sertanejo. Em sembla que la festa era una mica rollo festa major. Vaig anar amb el Ruan, però allà em vaig trobar gent del futbol, gent de la la feina, coneguts en general... O sigui, tothom hi era. Va ser molt divertida, i com que havia passat amb el Ruan i familia 5 dies a la platja, la majoria de cançons em sonaven. Entre grup i grup, posaven música de DJ, al principi sertanejo també, però després van canviar a Funk. Aquí es pronuncia funky, així que la primera vegada que em van preguntar si m'agradava el funk, vaig dir que si (pensant en Se atormenta una vecina principalment!). Em van mirar raru. Després vaig descobrir que era una espècie de tecno i vaig rectificar. Divendres, però, va canviar una mica la meva opinió sobre el funk. Mireu si no com ballen les dones el funk. Us asseguro que era així:

  

Molt boig tot plegat. Ara m'agrada una mica, sobretot si hi ha dones al voltant ballant així. Per cert, a la festa n'hi havia moltes i de molt guapes. Al acabar, vam anar a un carrer a les afores on van tots els joves amb els cotxes i la beguda, posen la música i conversen. Allà vam trobar al germà del Ruan, el Renan, amb els seus amics, vam xerrar una estona i cap a casa. Tot plegat eren les 5:30 quan arribava a l'hotel. Hi vaig arribar amb un dubte: M'espero fins les 6 que obren l'esmorzar o em poso a dormir? La son va guanyar...

L'endemà em vaig llevar sobre les 13 i vam intentar anar a jugar a futbol. Pluvia a saco i quan vam arribar el camp, no vam poder entrar perquè el camí que hi conduïa, baixava amb un pam i mig d'aigua i era perillós. És bastant freqüent aquí. Plou fort quan plou i alguns carrers queden abnegats d'aigua. Mal pla urbanístic. Així que vam tornar a casa al Ruan, vam menjar i vam veure per internet la segona part del Barça. Després, cap a l'hotel, veure una peli i dormir.

Si algú té pasta i està al paro, que vingui cap a aquí a fer-me una visita, us agradarà. Una abraçada a tots!