Avui després de treballar he arribat a l'hotel, a casa, passant un bonic i calorós vespre, i he estat reflexionant. Crec que sobre res en concret, només he deixat la ment vagar lliure. Quan no tenia encara cap confirmació de si s'allargaria el tema, se'm plantejaven alguns dubtes. Allò que em semblava tant clar i nítid dos setmanes abans, estava una mica difuminat, borrós. Realment et vols quedar un, dos o cinc mesos més? No tens ganes de veure la teva gent, la teva terra? Avui he arribat a la conclusió que fa dies que m'he adonat que si, que si a tot. Tinc ganes de quedar-me més temps, d'aprofitar la oportunitat professional, de gaudir del carinyu que rebo de tothom i oferir-los el meu, dels amics que he fet, de les coses tant diferents que visc aquí, i que també, que tinc ganes de veure la meva gent, la meva terra, tinc ganes de Palamós i tinc ganes de Sabadell. Però ja se sap, jo hauré viscut intensament tres, quatre o set mesos, que seran experiències equivalents a varis anys, i a casa hauran passat minuts o dies com a molt des que vaig marxar. Tot serà allà. Veig clarament que el meu futur és a casa, però que el meu present més immediat és aquí, al Brasil.
Moltes vegades he tingut la sensació que agafo les coses que em passen per davant sense buscar-les massa, que vaig fluint sense prendre masses iniciatives o sense precipitar massa els esdeveniments. A vegades, he tingut la sensació de deixar-me arrossegar pel que em surt, sense escollir, sense triar gaire. Si encara pensés així, ara tindria aquesta mateixa sensació. Però algú molt intel·ligent i especial em va dir que jo decideixo agafar o deixar passar les oportunitats que se'm presenten. I aquesta decideixo que l'agafo, que aprofito fins que em senti satisfet i preparat per tornar.
Deixo aquí una cançó composada i interpretada per dos dels amics que més enyoro i que m'encantaria tenir-los aquí també, compartint això. Heu de saber que divendres em fareu molta enveja sana i que ploraré si no m'envieu algun missatge.
Crack, besitosmil!
ResponElimina