Casament

Aquest cap de setmana he anat de casament. Buf, quin dia més bestial. Em sento orgullós de formar part d'aquesta família i haver viscut un casament així. Tot comença dissabte al matí. Seguint el mandat del bo d'en Guardiola, em llevo ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, m'afaito, em vesteixo de gala (prèvia aprovació via skype del equip 23Km) i marxo cap a l'ajuntament (bé, no és ben bé l'ajuntament, però ja m'enteneu). Allà sóc un dels padrins o testimonis del casament legal i la madrina que va amb mi i jo som els meus guapos de la ocasió.

Pausa per dinar i anar a córrer 10km per purgar futurs excessos. Que bé que me senten aquests kilòmetres. Per cert, que aquest mes n'he fet vora 100 ja...

Em torno a vestir de gala. Aquesta és la fila que faig. Estic bonic, ho sé.

Marxem a l'església cap al vespre. Allà, desfilada de padrins, nens menuts vestits de gala, casament oficial. Molt com ha de ser.

Per fi, marxem cap al saló on es fa el sopar. Fotos per aquí, flors per allà. Encara em mantinc digne, tot i que un mini nen em robi el barret. 

Cervesa i comença tot a degenerar. O a millorar, segons es miri. Al so de Macho man fem un petit show on acabem sense camisa:

I continua la música, la festa, l'exaltació de l'amistat i tot el que ve després. Ho sento però em guardo les fotos de com va acabar tot plegat...

Crits de campions

Aquest cap de setmana he celebrat dos títols amb els meus amics, principalment el Guilherme i l'Hikki. El primer, el 14 de Guardiola. No el vaig poder veure tot i intentar-ho. Resulta que no el passaven per cap canal. De totes maneres, vam acabar cridant "Campeones, campeones".

El segon, i més important encara, és la lliga. Va dos o tres setmanes celebràvem l'ascens de categoria. Aquest cap de setmana, l'equip ha golejat i per gol average es posa líder a l'últim partit. No es conya, vam cantar "campeones campeones" a mig sopar del casament. Un cop més gràcies a tots per l'esforç i per fer-ho possible.

 

Res més per avui. A dormir, que ja toca.