Disculpa
Fa massa temps que no escric i em sento rovetllat. Demano disculpes per no haver-ho fet abans. Ho vaig intentar, però no me'n vaig ensortir. Segurament, no estava amb ganes. Ara no només en tinc ganes sinó que en sento la necessitat. Som-hi!
Tornada
En aquests gairebé tres mesos que han passat des de l'últim post han passat moltes coses. No sé si els explicaré tots avui, o si ho faré per parts. Evidentment, no ho explicaré tot, clar està. El cas és que ho podríem identificar en tres etapes. La primera, el mes que vaig passar a Catalunya. No em vull estendre gaire, la majoria dels que llegiu aquí vareu compartir una birra amb mi, però intentaré recordar algunes de les sensacions.
Una amiga em va dir que quan tornes després de tant de temps, necessites un procés de descompressió. No acabo de definir què seria un procés de descompressió exactament, i justament per això suposo que s'hi escau bastant. Recordo arribar i pujar al cotxe dels meus pares, camí de casa, suposo que amb jet-lag, i mirar per la finestra, tenint una sensació estranya, com de reconeixament fugaç, no sé com definir-ho. Arribant a casa, a Sabadell, vaig aconseguir definir una mica millor el que senia: Estava a casa, el lloc on havia nascut, el lloc on havia criat, però ja no era el lloc on vivia. Això em va fer pensar molt. Com canvia la vida en 1 any!
A mida que vaig anar veient els meus amics i la meva familia, em vaig sentir cada cop menys desubicat i més tranquil. De totes maneres, va ser difícil compaginar-ho tot: La familia, els amics, buidar el pis, treballar per Barcelona i treballar per Brasil. Em vaig arribar a desesperar perquè no estava fent res bé del tot, o més aviat ho feia tot força malament. Al final, vaig resoldre quedar-me només amb els dos primers, familia i amics. Aquí si! I Palamós. Quan vius tant lluny del mar com estic ara mateix, valores d'una altra manera poder anar a la platja cada cap de setmana. Aquí cal planificar-ho en setmanes d'antelació, fer números, buscar hotels, combinar amb la gent, parlar amb la feina. Definitivament, trobo a faltar la platja.
Ups, estic divagant. En resum, vaig poder veure a quasi tothom a qui tenia ganes de veure, alguns poquet, altres molt, cap de massa, i que vaig passar el meu millor aniversari en anys.
De moment, ho deixo aquí. Continuaré un altre dia. Per si algú ho dubtava, però, dir-vos que sóc feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada