Resum semanal

El 12 d'octubre volia fer un twit que digués allò de: 12 d'octubre #resACelebrar, a banda de l'aniversari de la meva mare (felicitats de nou per cert!). Però per una d'aquelles casualitats de la vida, a Brasil també és festa. Evidentment no és el dia de la hispanitat, és clar. El 12 d'octubre es celebra el dia de la canalla. Així que vam fer un cap de setmana llarg. Molt intens, com acostuma a passar aquí, coses per celebrar, festes a les que anar, sopars, concerts, aniversaris, amics, vi, cervesa. Dormir? No, dormir és pels febles. 

Show de Terra Celta

Feina

Així que arriba el dilluns i necessites descansar del cap de setmana. Però no hi ha descans possible. Aquesta setmana he estat en diversos projectes i he fet hores extres a mansalva. Quan vaig arribar a finals de gener, l'empresa tenia 5 programadors, més un de baixa, més una analista. Dos d'ells van marxar poc després de jo arribar (o els van convidar a marxar...). Així que en realitat eren 3 programadors i una analista. Van començar a canviar les coses i ara, contant-me a mi, som 11 programadors i un analista-programador (jo), ja que l'altra analista va marxar. Aquest és l'aspecte de la meva empresa ara.

Al poc temps de d'arribar, l'empresa va canviar de local, sobretot per millorar internet, que allà on estàvem, no arribava massa bé. Ara, no hi cap més gent on estem, però estem contractant més treballadors. Per tant, aquest mes o a principis del següent, tornarem a canviar de local. És emocionant treballar en una empresa que creix. Si, les hores extres són putes, però en aquestes condicions i amb el bon ambient de treball que hi ha, compensa. 

Churrasco

Hi ha moltes coses que sorprenen del dia a dia dels brasilers. Una d'elles, crec que ja ho he comentat alguna vegada, és la tendència quasi malaltissa a fer barbacoes. Porto tant temps aquí que el nom em fa mal perquè aquí en diuen churrasco. El cas és que per exemple els últims 10 dies he fet un mínim de 5 churrascos. No estic exagerant. De fet, crec que n'han sigut més. Alguns d'ells, han sigut a casa meva. Una de les proves que m'estic tornant brasiler és que em vaig comprar una churrasquera elèctrica i que li estic treient molt partit, més del que em pensava.

Aquesta és la pinta de la meva churresquera, amb una picanha, uns queijinhos i unes linguisses. 

En breu, començarà el cap de setmana. Ja tinc por perquè de moment tinc marcades varies coses:

- Divendres-nit: Celebració d'aniversari. No sé ni de qui ni a on.

- Dissabte-tarda: Churrasco i piscina a una casa de camp, celebració d'un altre aniversari. Aquest si que sé de qui és almenys.

- Diumenge-migdia: Dinar amb la família. Cita ineludible.

- Diumenge-tarda: Visita a l'anticuari, a Bàlsamo, una altra ciutat.

- Diumenge-nit: Sopar al mexicà "Los Cabrones".

Ella

Va entrar a la meva vida poc a poc, quasi sense ni adonar-me'n. La primera vegada que la vaig veure, jo estava al balcó, la vaig mirar als ulls i ella em va retornar la mirada. Em va semblar encantadora però, és clar, no era sinó una més entre tantes que un es creua pel carrer. 

Uns dies després, me la vaig trobar al meu edifici. El cor em va fer un tomb. Per si això fos poc, va resultar que vivia a l'apartament de sota del meu. Mica en mica vam anar-nos coneixent. De primer, només eren unes paraules afectuoses balcó a balcó. A vegades, passava la setmana sencera sense veure-la i després... de cop apareixia. Malgrat tot, els dos sabíem que hi havia alguna cosa més. 

Vam acabar perdent la vergonya i quan arribava a casa, ja sortia directament al balcó i la cridava. Passàvem estones al menjador, fent-nos companyia. Finalment, vam arribar al punt que es quedava a casa fins que jo m'adormia, em llevava al matí i feia el cafè amb ella al costat, i tornava a casa i estava al sofà esperant-me. 

Qui és ella

Us preguntareu de qui parlo. No sé què en sortirà d'aquesta relació, però imagino en algun moment heu pensat que parlava d'una dona. D'acord, he jugat amb malícia per explicar-vos, bàsicament, que estic quasi adoptant la gateta dels veïns. Bé, ells l'alimenten i ella em fa companyia. No deixa de ser curiós està sopant i que aparegui per la finestra tot miulant i reclamant atenció. 

  

Després d'haver de deixar la Buffy a Catalunya, no se'm acut millor manera de "tenir" un animal de companyia sense la responsabilitat de tenir-lo realment.

Seguint el fil

Abans que no perdi de nou el fil, farem una nova entrada. Partirem de la base que ja estem de nou adaptats, feliços i podem passar de nou a les típiques tonteries del bloc, en plan "oh, avui he dinat arròs". 

Dit això, el dia a dia aquí continua essent molt interessant. Les temperatures, tot i ser hivern, són bastant infernals. La setmana passada va refrescar una mica a les nit. Res especial que no arregli una manteta. Ara ja hem recuperat les temperatures típiques, un 38 graus al migdia... Tot i així, o a causa d'això, sempre hi ha coses per fer i sempre estic amb ganes de fer coses. A vegades, arriba el cap de setmana i vas tant cansat que només tens ganes de no fer res... i acabes fent de tot! 

Aquesta setmana, només com exemple:

Dilluns, després de la feina vaig anar a córrer, em vaig dutxar i vaig quedar amb el Gui, l'Hikki i el Ruan per fer un Happy Hour. Em sembla que ja havia explicat més o menys el que era. Els dilluns, allà on anem tenen dos per una. Problema, el lloc estava ple i vam acabar al meu pis. En el fons, un dilluns no hi ha massa alternatives. 

Dimarts, vaig anar a jugar a futbol. Després vaig sortir a prendre acaí (no sé com es diu en català). És bastant típic però no aconsegueixo explicar massa bé què és. Seria potser semblant a un sorvette, amb fruites o xocolata per sobre. Em sembla que té un punt d'afrodisíac. Com que estàvem a la represa, vam donar-hi una volta. No és aconsellable fer-ho massa tard, com va ser el cas, i no per perillós, sinó perquè et trobes coses rares, com una parella cardant a un banc. Brasil Style? 

Dimecres era l'aniversari de la tia Carla, amb barbacoa inclosa, com no pot ser d'una altra manera al Brasil. Carn, cervesa, música i billar en bona companyia. 

Dijous, vam marcar un futbol amb els de la feina. Ara que l'empresa ha crescut una mica, ja dóna per fer un 5 contra 5. Després, vam menjar una miqueta i a dormir més o menys d'hora. 

Avui no sé que m'espera, però segur que alguna cosa farem. I sinó, descansarem, que també està bé.

Catalunya independent?

Tot i que a vegades és difícil, intento seguir el dia a dia del moment polític que viu Catalunya. Em va saber greu no poder participar-hi activament. Em picava la curiositat veure les noticies sobre el tema des de l'òptica Brasilera. De vegades, pot ser difícil d'entendre per ells. Brasil és quasi tant gran com Europa i que un territori em menys habitants que la ciutat de São Paulo vulgui ser independent és estrany. 

El tractament de la noticia va ser prou revelador, sobretot si ho comparem amb els diaris més espanyolistes en que simplement li treien importància. A Brasil, es té la visió que els espanyols s'ho tenen molt creguts i són molt tossuts. És curiós que a 9000 km tinguin una visió tant acurada... Amb tot, i veient com es posen d'acord els partits independentistes, tinc poques esperances, tot i que encara en guardo una mica. Això si, a banda de decorar el meu pis amb la bandera, he aprofitat per decorar el meu cotxe també.

I res més per avui. Marxo, que el cap de setmana comença ja ja i demà no treballo!

Omplint els buits (III)

Quan passes per una època estranya, per dir-ho d'alguna manera, penses les coses. Jo havia pres una decisió, força meditada i reflexionada, però que de vegades encara em provoca vertigen, com si fos totalment impulsiva. No us enganyaré, vaig passar per algun moment de dubte, de si realment estava fent el que volia o el què era millor. Aquests dubtes es van esvair ràpidament, però em van provocar una certa inseguretat. 

Remuntada

Vaig intentar resoldre els problemes un a un. De primer, vaig llogar un cotxe per un mes. Amb això, podia aplaçar la compra un temps i centrar-me en altres coses. Aquest punt d'independència va ser un petita gran victòria. Vaig aconseguir fer tots els documents necessaris i vaig veure un parell d'apartaments per llogar. En teoria, havia de viure a la casa de fons del Gui (com una casa de convidats darrera la casa principal). Com que encara no estava llesta, vaig decidir veure altres opcions i vaig trobar un apartament molt acollidor i ben situat. Me'l vaig quedar. Les coses anaven millorant i jo em sentia cada cop millor. Vaig anar comparant les coses necessàries per mudar-m'hi, donar d'alta la llum, comprar una nevera, instal·lar les dutxes. 

Després de traslladar-me, vaig començar a sentir-me complet. Vaig comprar algunes coses més, uns altaveus per escoltar música, uns sofàs de segona mà, un microones. Em van regalar una rentadora vella. Em van oferir una tele, que vaig rebutjar - no en necessito pas. Me'l vaig fer meu, la meva llar:

Ja tant sols faltava una cosa gran: acabava el mes de lloguer del cotxe i no em decidia què comprar, si un cotxe nou, si un de segona mà, si aquí, si a São Paulo que era més barat... Finalment, a São Paulo va sorgir una oportunitat de segona mà. Era més car del que jo pretenia gastar, però valia la pena, 1 any, d'un conegut, 15000 km, complet. Vam anar a São Paulo ben d'hora al matí de dissabte, i al vespre ja estàvem de tornada. 

Un és plenament conscient de que els coses estan funcionant quan un dissabte surt de festa i arriba a casa a les 9:00 del matí del diumenge amb un somriure d'orella a orella. Com per confirmar que tot estava a lloc, això va ser el dia que estrenava el cotxe, com dient que ara si, que les coses s'estaven posant a lloc.

És evident que encara em queden coses per acabar. Hauria de comprar una taula, algun moble per la cuina, una màquina de cafè o una tauleta de nit. Però això ja és secundari. El més important, sóc feliç. Molt.