Omplint els buits (III)

Quan passes per una època estranya, per dir-ho d'alguna manera, penses les coses. Jo havia pres una decisió, força meditada i reflexionada, però que de vegades encara em provoca vertigen, com si fos totalment impulsiva. No us enganyaré, vaig passar per algun moment de dubte, de si realment estava fent el que volia o el què era millor. Aquests dubtes es van esvair ràpidament, però em van provocar una certa inseguretat. 

Remuntada

Vaig intentar resoldre els problemes un a un. De primer, vaig llogar un cotxe per un mes. Amb això, podia aplaçar la compra un temps i centrar-me en altres coses. Aquest punt d'independència va ser un petita gran victòria. Vaig aconseguir fer tots els documents necessaris i vaig veure un parell d'apartaments per llogar. En teoria, havia de viure a la casa de fons del Gui (com una casa de convidats darrera la casa principal). Com que encara no estava llesta, vaig decidir veure altres opcions i vaig trobar un apartament molt acollidor i ben situat. Me'l vaig quedar. Les coses anaven millorant i jo em sentia cada cop millor. Vaig anar comparant les coses necessàries per mudar-m'hi, donar d'alta la llum, comprar una nevera, instal·lar les dutxes. 

Després de traslladar-me, vaig començar a sentir-me complet. Vaig comprar algunes coses més, uns altaveus per escoltar música, uns sofàs de segona mà, un microones. Em van regalar una rentadora vella. Em van oferir una tele, que vaig rebutjar - no en necessito pas. Me'l vaig fer meu, la meva llar:

Ja tant sols faltava una cosa gran: acabava el mes de lloguer del cotxe i no em decidia què comprar, si un cotxe nou, si un de segona mà, si aquí, si a São Paulo que era més barat... Finalment, a São Paulo va sorgir una oportunitat de segona mà. Era més car del que jo pretenia gastar, però valia la pena, 1 any, d'un conegut, 15000 km, complet. Vam anar a São Paulo ben d'hora al matí de dissabte, i al vespre ja estàvem de tornada. 

Un és plenament conscient de que els coses estan funcionant quan un dissabte surt de festa i arriba a casa a les 9:00 del matí del diumenge amb un somriure d'orella a orella. Com per confirmar que tot estava a lloc, això va ser el dia que estrenava el cotxe, com dient que ara si, que les coses s'estaven posant a lloc.

És evident que encara em queden coses per acabar. Hauria de comprar una taula, algun moble per la cuina, una màquina de cafè o una tauleta de nit. Però això ja és secundari. El més important, sóc feliç. Molt.