Abans que no perdi de nou el fil, farem una nova entrada. Partirem de la base que ja estem de nou adaptats, feliços i podem passar de nou a les típiques tonteries del bloc, en plan "oh, avui he dinat arròs".
Dit això, el dia a dia aquí continua essent molt interessant. Les temperatures, tot i ser hivern, són bastant infernals. La setmana passada va refrescar una mica a les nit. Res especial que no arregli una manteta. Ara ja hem recuperat les temperatures típiques, un 38 graus al migdia... Tot i així, o a causa d'això, sempre hi ha coses per fer i sempre estic amb ganes de fer coses. A vegades, arriba el cap de setmana i vas tant cansat que només tens ganes de no fer res... i acabes fent de tot!
Aquesta setmana, només com exemple:
Dilluns, després de la feina vaig anar a córrer, em vaig dutxar i vaig quedar amb el Gui, l'Hikki i el Ruan per fer un Happy Hour. Em sembla que ja havia explicat més o menys el que era. Els dilluns, allà on anem tenen dos per una. Problema, el lloc estava ple i vam acabar al meu pis. En el fons, un dilluns no hi ha massa alternatives.
Dimarts, vaig anar a jugar a futbol. Després vaig sortir a prendre acaí (no sé com es diu en català). És bastant típic però no aconsegueixo explicar massa bé què és. Seria potser semblant a un sorvette, amb fruites o xocolata per sobre. Em sembla que té un punt d'afrodisíac. Com que estàvem a la represa, vam donar-hi una volta. No és aconsellable fer-ho massa tard, com va ser el cas, i no per perillós, sinó perquè et trobes coses rares, com una parella cardant a un banc. Brasil Style?
Dimecres era l'aniversari de la tia Carla, amb barbacoa inclosa, com no pot ser d'una altra manera al Brasil. Carn, cervesa, música i billar en bona companyia.
Dijous, vam marcar un futbol amb els de la feina. Ara que l'empresa ha crescut una mica, ja dóna per fer un 5 contra 5. Després, vam menjar una miqueta i a dormir més o menys d'hora.
Avui no sé que m'espera, però segur que alguna cosa farem. I sinó, descansarem, que també està bé.
Catalunya independent?
Tot i que a vegades és difícil, intento seguir el dia a dia del moment polític que viu Catalunya. Em va saber greu no poder participar-hi activament. Em picava la curiositat veure les noticies sobre el tema des de l'òptica Brasilera. De vegades, pot ser difícil d'entendre per ells. Brasil és quasi tant gran com Europa i que un territori em menys habitants que la ciutat de São Paulo vulgui ser independent és estrany.
El tractament de la noticia va ser prou revelador, sobretot si ho comparem amb els diaris més espanyolistes en que simplement li treien importància. A Brasil, es té la visió que els espanyols s'ho tenen molt creguts i són molt tossuts. És curiós que a 9000 km tinguin una visió tant acurada... Amb tot, i veient com es posen d'acord els partits independentistes, tinc poques esperances, tot i que encara en guardo una mica. Això si, a banda de decorar el meu pis amb la bandera, he aprofitat per decorar el meu cotxe també.
I res més per avui. Marxo, que el cap de setmana comença ja ja i demà no treballo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada