Futebol

Aquesta tarda estava nerviós. No es fa qualsevol dia això de jugar una patxanga (si, si, només una patxanga) amb una colla de brasileirus. He quedat amb el Guilherme, que és una de la feina, l'únic que parla una mica de castellà, i m'ha portat a buscar els seus cosins. M'ha presentat la seva família. Bua, quines ganes de fer fotos a aquella gent tant entranyable. Això si que és ficar-se al dia dia d'un país. La casa era semblant a aquesta però més destrossada. 

Típica casa de peli. Aquí n'hi ha a patades. Allà hi vivien unes 10 persones crec. A la part del darrera hi tenien una espècie de porxo o pati amb la barbacoa. Tothom ha sigut molt amable, molt agradable. Després, futbol. 

M'ha portat a les instal·lacions del Palestra, un equip petit de la ciutat. Hi havia una mena de camp mida futsal més o menys, tot enreixat, a l'aire lliure i amb gespa artificial. Les linies que delimiten el camp quasi es confonen amb les parets. I juguen amb les parets. Ells només amb la paret de banda, la de linea de fons no. Pero és una modalitat força popular al Brasil (almenys per la televisió n'he vist quan buscava el partit del Barça).

De primer, com erem molts, han jugat els "titulars". Representa que els que venen més sovint tenen preferència, així que a partir d'ara cada dilluns a fitxar. M'ha anat molt bé per dos motius. 

- Fa temps que no faig res, així que les cames em pesen aviat. (Demà agulletes!)

- He pogut veure com jugaven

M'he tranquilitzat força. N'hi havia un mooooolt bo, un parell més que la tocaven, la resta, normalets. I jugaven molt tranquils. El segon partit, que ja he jugat jo, ha sigut més intens. Quan he sortit, he tret el Iunda que porto dins i he començat a córrer com un boig. He complert. El proper dilluns més. Tornava de veure aigua i comentaven ele é um Puyol. Ueeeeeaaa! Ni que sigui pel cabell i els pantalons del Barça. Ja deia jo que crearien respecte!

Després del partit, he parlat una mica amb els cosins del Guilherme i m'han convidat a una barbacoa a casa seva divendres. No és fantàstic?? Divendres faré fotos, ho prometo. He de mirar de comprar alguna cosa per portar. Algun vi o cervesa d'importació, no sé.

Curiositat

Tots els brasilers tenen la mateixa obsessió. Després de les preguntes de rigor per quedar bé, pregunten: A que les noies d'aquí son molt maques?. Suposo que és com la joia de la corona per ells.

Primer dissabte a Brasil

Des d'ahir a mitja tarda estic sol. El meu jefe ha marxat, he canviat d'hotel i ara tinc temps per voltar la ciutat. Tinc moltes coses per explicar i no sé com fer-ho per no fer-me pesat. Potser serà millor que comenci pel dia a dia.

Morada

Ja tinc lloc on viure a Sao José. Estic a l'aparthotel del centre. La veritat és que és una mica cutre però és de lo millor que he vist. Tampoc necessito massa res així que qualsevol cosa em va bé. Em vaig traslladar ahir i ja comença a ser casa meva. Ara em vull comprar un mapa gran de la ciutat i marcar totes les zones que he vist. També m'anirà bé per marcar les zones més perilloses. O "perilloses". Brasil és perillós suposo, però Sao José no seria la típica gran ciutat:

Ahir sortia aquest anàlisi de l'any passat al diari. Com a resum 30 assassinats, 1400 robatoris de cotxes, 1500 atracaments. Són 400 mil habitants, així que penso que no és exagerat.

Samba

Sé que la meva masculinitat quedarà greument afectada amb el que diré, però finalment m'han convençut perquè m'apunti a ballar Samba. Divendres que ve començo. Ahir vaig anar a un concert que feien. Allà hi ha com una mena d'associacions de veïns (més aviat de sindicats de treballadors) i tenen un centre enorme amb pista de futsal, amb gimnàs, amb una piscina de la òstia rollo bassa, i una petita sala de concerts. Vam anar-hi a veure un concert de Samba i vaig flipar com ballava la gent. Val a dir que els que hi ballaven eren professors però també és veritat que ho porten a la sang. Bé, no era exactament Samba clàssica perquè hi havia guitarra i altres instruments que no formen part de la samba clàssica però era similar. Us poso un vídeo que vaig fer però us aconsello que treieu el volum, ja que el meu mòbil no grava massa bé el so. 

També he aprofitat per voltar una mica i he pogut fer alguna foto:

Avinguda de la zona més chic de la ciutat

Imatge curiosa que ja he vist un parell de vegades

Parada d'autobús

Idioma

El portuguès és molt curiós, és relativament fàcil d'entendre si saps de què et parlen però a vegades pot portar a equívocs si no vas en compte. Per exemple, tots sabem gràcies al Au se eu te pego de Michel Teló què vol dir "pego" (agafar, enganxar, recollir, depèn del context). Però si et diuen Voy a pegar al jefe d'entrada impressiona. Un altre exemple, trucar per telèfon també pot portar a situacions estranyes. Et diuen Terminamos y ligamos al jefe. Coses del idioma...

No molt més per avui. He anat al supermercat a comprar. És una bona manera d'entendre com es viu a un país però no sé com explicar-ho. El què m'ha confirmat és que la majoria de gent seguirà sent pobre. Dijous vaig conéixer una noia a un bar de la ciutat. Em va dir que jo ho devia trobar tot molt barat. Jo li vaig dir que no, que em semblava igual que a Catalunya i que m'havia sorprès. I és veritat, no hi ha res molt més barat, hi ha coses més cares, i altres MOLT més cares. Tot les productes d'importació van gravats amb aranzels i fa que per exemple unes sabatilles Nike et costin 250 euros mentre que a Barcelona les trobes per 150 o menys. I ella em va contestar que nosaltres cobràvem molt més. I també és veritat. Aquí el salari mínim és de 700 reals, que equival a 320 euros més o menys. Qui pot viure amb 325 euros? Fa que pensar. 

Avui suposo que aniré a fer una cervesa després del Barça i a veure si conec a alguna dona maca. Perquè si alguna cosa hi ha, son noies maques. El percentatge de mosses boniques és insultantment alt, quasi ofensiu. Quasi. 

Els tweets que hauria pogut fer

- Anar amb cotxe per Brasil i que a la radio soni Macaco #BarcelonaInternacional

- Veure a una botiga de roba una samarreta de Gaudí i una altre del Sónar #BrasilFashion

PD: Heu vist com he esquivat parlar de la noia que vaig conèixer? #ElQuePassaABrasilEsQuedaABrasil

Més curiositats

Porto 4 dies a Sao José. No he vist massa cosa de la ciutat en si. El què he vist de la manera de viure tampoc sé si és el normal a tot el país o no. Suposo que hi ha coses que si i altres que no. De moment, tot és nou i diferent. M'agrada. Té un aire de pel·lícula molt divertit.

Una més sobre gastronomia és un lloc on vàrem anar ahir a dinar. Es veu que és bastant comú. Primer de tot agafes el plat i vas passant per tota una zona on hi ha de tot. Primers, segons, carns, peix, de tot. Després passes per una caixa i et pesen el plat. En funció del pes i només del pes et compten el preu. Llavors les begudes i tal van apart però em va semblar curiós que tot el que demanis tingui el mateix preu per pes. Necessito que marxi ja el meu jefe, perquè em porta a llocs de menjar molt i acabo destrossat. 

Morada

També vam estar buscant allotjament. Només em manca això. Tinc telèfon brasiler, tinc cotxe de lloguer i tinc lloc de treball. Em falta lloc per viure. Ara mateix estem entre dues opcions. La primera és una espècie de aparthotel que està al centre centre centre de la ciutat. Al rovell de l'ou. Aquest és molt interessant per això. És una habitació amb dutxa i nevera. Hi ha una part comuna amb un microones i alguna cosa més. És la opció que sembla més factible. És car de collons, uns 900 euros, potser una mica menys, al mes.

L'altra opció és un apartament que no està ben bé al centre però està a una bona zona. És brutal en quant a serveis. Té piscina, gimnàs, servei de bugada, tv per cable. Tot molt bé. El problema és que ningú el vol llogar per 2 mesos. El preu és una mica més barat que l'hotel. Ahir vam veure un propietari i ens deia que si que el llogava per dos mesos a 1800 euros al mes. O sigui que de moment seguim buscant. Entre avui i demà s'ha de tancar el tema, ja que el jefe marxa.

Una altra opció que vam veure era la d'una casa d'estudiants que portava una senyora gran. No tenia lloc fins a finals de febrer així que la vam descartar totalment. No sé si m'hauria agradat la opció però hi havia una noia que estudiava veterinària muito bela.

Barça

Ahir vaig veure el Barça en un bar. Va ser curiós veure'l des de tant lluny. És com irreal. Em vaig trobar a dos bascos antimadrid i vam fer unes birres durant el partit. Per sort, ells marxen demà crec i no em faré amb ells. No tinc ganes d'anar amb espanyols, sinó amb gent d'allà, que m'ensenyin portuguès, la seva manera de vida, la seva cultura.

No sé quines coses explicar ja que n'hi ha tantes que no acabariem. Una que em va cridar especialment la atenció són els dies de la setmana. Per a ells són: Segunda, tersa, cuarta, quinta, sexta, sabado i domingo. 

Vaig recollint vivències i curiositats. El que de moment no he recollit són fotos, així que de moment a llegir!

Gastronomia i altres curiositats

Avui hem anat tots plegats a dinar i m'he fotut com un pepe. Era un lloc molt curiós. Tenia una taula rodona al mig de la sala i la gent hi anava en plan buffet lliure. Fins aquí tot normal. Després, i això ja no ho és tant, els cambrers anaven passant amb pinxos de ferro atravessant diferents peces de carn o formatge a la brasa, cuinats de diferents maneres. Si et molava, et tallava un tall i tel fotia al plat. I així fins a rebentar. Ja us he dit que no passaré gana oi?

Altres curiositats

És curiós com varien els preus de les coses respecte a Catalunya. Hi algunes coses que son molt més cares, altres que estan més barates, algunes si fa o no fa igual. Realment, no és un país barat barat com ho devia ser anys enrera. Dins del propi país hi ha moltes desigualtats en aquest sentit. Viure a Sao Paulo amb 3500 euros al mes pot ser més dificil que viure a Sao José amb 1500. Ara mateix, un euro equival a 2,28 reals. Fer els càlculs, és arrodonint, dividir per dos i treure una mica més. 

Una altra cosa molt curiosa son els cotxes. Veus cotxes semblants a europa, un pel més cutres potser, però realment són diferents. Per exemple, hi ha un Wolkswagen Gol, que no és ni un Golf ni un Polo. També m'he trobat un Renault Logan, que a Europa son Dacia. O veus el Mitsubishi Pajero, que se li va canviar el nom a alguns paisos per motius obvis. I avui he llogat el cotxe i es una cosa així com un chevrolett Celta.

Ja sé que voleu fotos, però turisme turisme fins el cap de setmana no faré i no podré fer masses fotos. De moment us deixo una foto d'un grafitti davant de l'hotel. No és el típic grafitti de Sabadell...

PD: També sé que voleu que expliqui coses de dones. De moment, diré que és estiu. I que les dones son muito belas.  

Sóc a Brasil!

Ja sóc a l'hotel, ja sóc a la meva nova ciutat. No sé per on començar. Segurament pel principi no?

El Viatge

Vam sortir ahir de Barcelona a les 20:00 i hem arribat a Sao Paulo a les 4:30, hora local. En total, unes 11 hores d'avió. Mai havia agafat un vol tant llarg, així que ja de per si era una experiència. No he dormit massa però passa bastant ràpid, entre pelis, sopar i esmorzar, vas fent (per cert, és molt dolent el menjar d'Ibèria). 

Un cop a Sao Paulo, hem passat el control de passaports (un pal de collons) i corrents a agafar les maletes i a agafar el vol fins a la ciutat de Sao José. Volia veure enlairar-se l'avió i veure una mica Sao Paulo des de l'aire... però m'he quedat fregit abans que comencés a volar, buffff.

Total, que hem arribat a les 8:00 més o menys i ja teniem uns 25 graus aproximadament.

La Ciutat

Això és Sao Jose do Rio Preto. Està a prop de Sao Paulo, tenint en compte les distàncies de les ciutats. Hi ha com 450 kilòmetres i estan al mateix estat. Té uns 400 mil habitants i es veu molt tranquila. Amb tot, té sis universitats entre públiques i privades... Té un centre amb edificis bastant alts i la resta de la ciutat (la resta que he anat veient) són quasi tot cases petites unifamiliars. Algunes recorden a cases de traficants de droga de les series, posats a fer-me el peliculero.

El Menjar

En unes hores ja he vist que tindré problemes per no engreixar uns quants quilos. Es menja moooolt bé aquí. La carn és bona i he provat un pa farcit de formatge que serà de ben segur la meva perdició. Aniré indagant en la gastronomia, un tema d'especial interès, així com en les diferents cerveses i altres combinats que aniré tastant quan pugui.

Les Primeres Impressions

D'entrada son, així que la visió és esbiaixada. En certs aspectes m'ha recordat a Itàlia. Segons com són una república bananera. Les companyies de telefonia son pitjors que a Catalunya, que ja m'he encarregat d'explicar una mica que no és ben bé Espanya. En alguna ocasió s'ha entès millor quan he explicat que Cesc, Xavi, Puyol, Valdés i companyia parlen entre ells en català.

I això em porta a l'idioma. No és massa difícil de seguir. Quan em parlaven a poc a poc ho entenia tot perfectament. Quan no, pillava la majoria de les coses. Tinc més problemes per fer-me entendre, això si.

Crec que em deixo moltes coses, però estic una mica desorientat de son, així que sortiré a fer una volta curta i a dormir, que demà vull està a tope.

PD: A les 17:00 estàvem a 35 graus. Un pèl exagerat, si... 

Espartano

Vuelve con tu escudo o encima de el.

Com sempre a última hora. Ara si que estic nerviós.

Comiat

Ressaca:

Així es defineix l'endemà del comiat. Gran nit, això si. Molt mojito, molt d'amor, molt alcohol, molta música. Està difícil triar la cançó de la nit entre tants temazos, encara que per repetició, toca:

La Buffy:

Comiat especial de la Buffy. L'he portat a la guarderia. Les estadístiques del viatge són les següents:

- Dues cagades

- Una vomitada
- Dues parades per netejar el transportí.
- Nombre de miulades per minut sorprenentment baix.
- Tres llagrimetes (meves, és clar...)

Records:

M'emporto un gran record per damunt de la resta de la nit d'ahir, gràcies a dues de les grans. Us estimo.

Tasques Pendents:

Ja tinc maleta. He anat a comprar-ne una de nova per omplir-la una mica ara, i molt més al tornar. Ara a repassar la llista de coses a endur-me. Com es sol posar a les llistes que donen les escoles als pares, l'últim punt és "i ganes de passar-s'ho bé". Doncs fet. Les posaré a la bossa de mà per si em perden la maleta nova.

Avui sortirem una estona més. Per allò de tenir son a l'avió, que serà llarg. Per si no us veig, ens veiem a la tornada i ens llegim aquí.

Petons i abraçades a mansalva!

Tasques pendents

Tinc una llista de tasques pendents i de coses a endur-me que creix i creix. Ahir vaig notar una fiblada. És la primera. Tot just ara em començo a fer a la idea que marxo. Així que em queden 4 dies per fer-ho tot. Però avui he de repassar les tasques pendents a Brasil.

- Cotxe de lloguer. Ok.
- Feina. Ok.
- Portàtil. Ok.
- Mòbil. Algu en té un de lliure??
- Allotjament. Noooop!

Parem aquí.

En Iunda busca pis.

Aquest és el títol del proper conte. Com el Teo pero sense el cabell taronja, que ja no es porta. De moment la cosa té mala pinta ja que és difícil trobar un pis amb mobles per només 2 o 3 mesos. Alternatives?

- Aparthotel amb cuina comunitària.
- Pis d'estudiants compartit.

Compartir pis amb estudiants de moral lleugera i resistència indecent a l'alcohol o viure tranquil en un hotel, aquesta és la qüestió.

La resposta no és fàcil perquè compartir pis té més perill que una piranya en un bidet... Clar que la opció de conviure amb dues brasilenyes "simpàtiques" és molt temptadora... Accepto suggerències.

El domador de les bèsties

Heus aquí la història d'en Joan Sense por, el domador de les bèsties.

En Joan era un noi molt maco. Un bon dia vam acordar que es quedaria amb el meu pis a canvi de cuidar de la Buffy mentre jo era a Brasil.

Aquesta gata, com passa a amb tots els gats, era la reina de la casa. Així que la principal preocupació del noi era saber si seria capaç de domar la bèstia, tal i com pretenia.

Després de molt donar-hi voltes i davant el dubte que la història pogués sortir bé, va realitzar una prova. Va decidir que passaria una nit a la casa, ells dos sols, intentant convèncer a la reina que el deixés viure allà. El resultat va ser nefast. El pobre Sense Por va haver marxar, amb les cames esgarrinxades i l'orgull ferit. 

La reina, al veure que ningú la volia es va posar a plorar però ja era tard. El seu destí estava a una residència. Ella, que dins aquella casa era l'autoritat, passaria a ser una més en un lloc desconegut i nou.

Així fou com en Joan Sense Por es va convertir en "El domador de les bèsties". I perquè, us preguntareu si va marxar amb la cua entre cames? Ai ,amics meus, doncs perquè ell es queda al pis, la gata a una residència i jo a Brasil! 

La moral: Vet aquí un pis, vet aquí un gat, que a la residència se'n ha anat (o alguna cosa similar).

Antecedents

Finals de novembre. Projecte de 3 mesos a acabar en 3 setmanes. Estrès. Barba de 10 dies. S'acosta el gerent. "Tens 10 minuts?". Resposta: "Joder! Si, dóna'm un moment". Li faig pagar al pobre. No perdo ni un moment pensant què vol. Entro al despatx. "Hem pensat a enviar-te a Brasil. Dos mesos". Com???

Surrealista. Tot. Comencen a passar-me pel cap els pros i els contres. Espera, no, només els contres. Medievàlia. Els nens. La Buffy. El portuguès. El projecte no m'atrau. "Dues setmanes. Deixeu que m'ho pensi".

Intento aparcar el tema per centrar-me en el projecte en curs. Mmmm, no ho aconsegueixo. Sembla que a tothom li fa més il.lusió que a mi. Se'm en va el cap. Com soluciono els contres. No és difícil. Algun dilema existencial. Caipirinhes. Brasileres. Caipirosques. Portuguès. Carnaval. Rio. Rio per carnaval. Series. M'he d'emportar series! Merda, inconscientment ja he decidit que marxo.

Més o menys això és el que hi ha. Aquest és el motiu del blog. Compte enrera inexorable. Tasques pendents múltiples. Una importantíssima. La Buffy. Quina pena em fa deixar-la a la guarderia tant de temps.

Avui birres amb @ivanobcn i amb @ciberado, dos dels grans. Demà ressaca. Segur. Almenys traurem alguna cosa de la llista.

Iunda pel món

Una setmana. Queden 7 dies. Diumenge que ve, a aquesta hora exactament (i unes quantes després també...), estaré volant l'oceà, creuant el toll. D'acord, el "charco". Aquesta setmana començaran els nervis. Segur.

Però comencem pel principi. Què cony estic fent? En breu faré un petit canvi a la meva vida i els meus amics m'han convençut que és un canvi prou important com perquè expliqui el que pugui des d'un bloc. I aquí estic. A una setmana de marxar a Brasil i amb un munt de coses per fer, davant l'ordinador, esborrant i tornant a escriure buscant paraules que tinguin una mica de sentit. I no les trobo, em sembla.

No sóc un blogger habitual com és obvi, ja li pillaré el truco suposo, o com a mínim hi haurà alguna cosa a explicar. Per tant, de moment us poso el meu destí. De Sabadell a Brasil.

Veure mapa més gran