Finals de novembre. Projecte de 3 mesos a acabar en 3 setmanes. Estrès. Barba de 10 dies. S'acosta el gerent. "Tens 10 minuts?". Resposta: "Joder! Si, dóna'm un moment". Li faig pagar al pobre. No perdo ni un moment pensant què vol. Entro al despatx. "Hem pensat a enviar-te a Brasil. Dos mesos". Com???
Surrealista. Tot. Comencen a passar-me pel cap els pros i els contres. Espera, no, només els contres. Medievàlia. Els nens. La Buffy. El portuguès. El projecte no m'atrau. "Dues setmanes. Deixeu que m'ho pensi".
Intento aparcar el tema per centrar-me en el projecte en curs. Mmmm, no ho aconsegueixo. Sembla que a tothom li fa més il.lusió que a mi. Se'm en va el cap. Com soluciono els contres. No és difícil. Algun dilema existencial. Caipirinhes. Brasileres. Caipirosques. Portuguès. Carnaval. Rio. Rio per carnaval. Series. M'he d'emportar series! Merda, inconscientment ja he decidit que marxo.
Més o menys això és el que hi ha. Aquest és el motiu del blog. Compte enrera inexorable. Tasques pendents múltiples. Una importantíssima. La Buffy. Quina pena em fa deixar-la a la guarderia tant de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada