Heus aquí la història d'en Joan Sense por, el domador de les bèsties.
En Joan era un noi molt maco. Un bon dia vam acordar que es quedaria amb el meu pis a canvi de cuidar de la Buffy mentre jo era a Brasil.
Aquesta gata, com passa a amb tots els gats, era la reina de la casa. Així que la principal preocupació del noi era saber si seria capaç de domar la bèstia, tal i com pretenia.
Després de molt donar-hi voltes i davant el dubte que la història pogués sortir bé, va realitzar una prova. Va decidir que passaria una nit a la casa, ells dos sols, intentant convèncer a la reina que el deixés viure allà. El resultat va ser nefast. El pobre Sense Por va haver marxar, amb les cames esgarrinxades i l'orgull ferit.
La reina, al veure que ningú la volia es va posar a plorar però ja era tard. El seu destí estava a una residència. Ella, que dins aquella casa era l'autoritat, passaria a ser una més en un lloc desconegut i nou.
Així fou com en Joan Sense Por es va convertir en "El domador de les bèsties". I perquè, us preguntareu si va marxar amb la cua entre cames? Ai ,amics meus, doncs perquè ell es queda al pis, la gata a una residència i jo a Brasil!
La moral: Vet aquí un pis, vet aquí un gat, que a la residència se'n ha anat (o alguna cosa similar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada