Futebol

Aquesta tarda estava nerviós. No es fa qualsevol dia això de jugar una patxanga (si, si, només una patxanga) amb una colla de brasileirus. He quedat amb el Guilherme, que és una de la feina, l'únic que parla una mica de castellà, i m'ha portat a buscar els seus cosins. M'ha presentat la seva família. Bua, quines ganes de fer fotos a aquella gent tant entranyable. Això si que és ficar-se al dia dia d'un país. La casa era semblant a aquesta però més destrossada. 

Típica casa de peli. Aquí n'hi ha a patades. Allà hi vivien unes 10 persones crec. A la part del darrera hi tenien una espècie de porxo o pati amb la barbacoa. Tothom ha sigut molt amable, molt agradable. Després, futbol. 

M'ha portat a les instal·lacions del Palestra, un equip petit de la ciutat. Hi havia una mena de camp mida futsal més o menys, tot enreixat, a l'aire lliure i amb gespa artificial. Les linies que delimiten el camp quasi es confonen amb les parets. I juguen amb les parets. Ells només amb la paret de banda, la de linea de fons no. Pero és una modalitat força popular al Brasil (almenys per la televisió n'he vist quan buscava el partit del Barça).

De primer, com erem molts, han jugat els "titulars". Representa que els que venen més sovint tenen preferència, així que a partir d'ara cada dilluns a fitxar. M'ha anat molt bé per dos motius. 

- Fa temps que no faig res, així que les cames em pesen aviat. (Demà agulletes!)

- He pogut veure com jugaven

M'he tranquilitzat força. N'hi havia un mooooolt bo, un parell més que la tocaven, la resta, normalets. I jugaven molt tranquils. El segon partit, que ja he jugat jo, ha sigut més intens. Quan he sortit, he tret el Iunda que porto dins i he començat a córrer com un boig. He complert. El proper dilluns més. Tornava de veure aigua i comentaven ele é um Puyol. Ueeeeeaaa! Ni que sigui pel cabell i els pantalons del Barça. Ja deia jo que crearien respecte!

Després del partit, he parlat una mica amb els cosins del Guilherme i m'han convidat a una barbacoa a casa seva divendres. No és fantàstic?? Divendres faré fotos, ho prometo. He de mirar de comprar alguna cosa per portar. Algun vi o cervesa d'importació, no sé.

Curiositat

Tots els brasilers tenen la mateixa obsessió. Després de les preguntes de rigor per quedar bé, pregunten: A que les noies d'aquí son molt maques?. Suposo que és com la joia de la corona per ells.