Des d'ahir a mitja tarda estic sol. El meu jefe ha marxat, he canviat d'hotel i ara tinc temps per voltar la ciutat. Tinc moltes coses per explicar i no sé com fer-ho per no fer-me pesat. Potser serà millor que comenci pel dia a dia.
Morada
Ja tinc lloc on viure a Sao José. Estic a l'aparthotel del centre. La veritat és que és una mica cutre però és de lo millor que he vist. Tampoc necessito massa res així que qualsevol cosa em va bé. Em vaig traslladar ahir i ja comença a ser casa meva. Ara em vull comprar un mapa gran de la ciutat i marcar totes les zones que he vist. També m'anirà bé per marcar les zones més perilloses. O "perilloses". Brasil és perillós suposo, però Sao José no seria la típica gran ciutat:
Ahir sortia aquest anàlisi de l'any passat al diari. Com a resum 30 assassinats, 1400 robatoris de cotxes, 1500 atracaments. Són 400 mil habitants, així que penso que no és exagerat.
Sé que la meva masculinitat quedarà greument afectada amb el que diré, però finalment m'han convençut perquè m'apunti a ballar Samba. Divendres que ve començo. Ahir vaig anar a un concert que feien. Allà hi ha com una mena d'associacions de veïns (més aviat de sindicats de treballadors) i tenen un centre enorme amb pista de futsal, amb gimnàs, amb una piscina de la òstia rollo bassa, i una petita sala de concerts. Vam anar-hi a veure un concert de Samba i vaig flipar com ballava la gent. Val a dir que els que hi ballaven eren professors però també és veritat que ho porten a la sang. Bé, no era exactament Samba clàssica perquè hi havia guitarra i altres instruments que no formen part de la samba clàssica però era similar. Us poso un vídeo que vaig fer però us aconsello que treieu el volum, ja que el meu mòbil no grava massa bé el so.
També he aprofitat per voltar una mica i he pogut fer alguna foto:
Avinguda de la zona més chic de la ciutat
Imatge curiosa que ja he vist un parell de vegades
Parada d'autobús
Idioma
El portuguès és molt curiós, és relativament fàcil d'entendre si saps de què et parlen però a vegades pot portar a equívocs si no vas en compte. Per exemple, tots sabem gràcies al Au se eu te pego de Michel Teló què vol dir "pego" (agafar, enganxar, recollir, depèn del context). Però si et diuen Voy a pegar al jefe d'entrada impressiona. Un altre exemple, trucar per telèfon també pot portar a situacions estranyes. Et diuen Terminamos y ligamos al jefe. Coses del idioma...
No molt més per avui. He anat al supermercat a comprar. És una bona manera d'entendre com es viu a un país però no sé com explicar-ho. El què m'ha confirmat és que la majoria de gent seguirà sent pobre. Dijous vaig conéixer una noia a un bar de la ciutat. Em va dir que jo ho devia trobar tot molt barat. Jo li vaig dir que no, que em semblava igual que a Catalunya i que m'havia sorprès. I és veritat, no hi ha res molt més barat, hi ha coses més cares, i altres MOLT més cares. Tot les productes d'importació van gravats amb aranzels i fa que per exemple unes sabatilles Nike et costin 250 euros mentre que a Barcelona les trobes per 150 o menys. I ella em va contestar que nosaltres cobràvem molt més. I també és veritat. Aquí el salari mínim és de 700 reals, que equival a 320 euros més o menys. Qui pot viure amb 325 euros? Fa que pensar.
Avui suposo que aniré a fer una cervesa després del Barça i a veure si conec a alguna dona maca. Perquè si alguna cosa hi ha, son noies maques. El percentatge de mosses boniques és insultantment alt, quasi ofensiu. Quasi.
Els tweets que hauria pogut fer
- Anar amb cotxe per Brasil i que a la radio soni Macaco #BarcelonaInternacional
- Veure a una botiga de roba una samarreta de Gaudí i una altre del Sónar #BrasilFashion
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada