La setmana passada vaig anar a São Paulo per feina. Evidentment, també per plaer, s'havia de aprofitar i esborrar de la llista de tasques pendents. El primer que em ve al cap de la ciutat és INFERN. És una bogeria. Estem parlant de una de les ciutats més grans del món amb uns 15 millons d'habitants. Un dels dies, vàrem anar de visita a un client. A mig matí, el trajecte va ser de uns 20 minuts. Per la tarda, vam quedar amb ell per sopar. Doncs bé, vam tardar 3 hores en cotxe! Un infern. I diuen a la radio que es va batre el record de retencions, just que estava allà... Coses que passen, si.
Més enllà d'això, tot i tenir atractius turístics, és sobretot un centre de negocis. Bah, potser tinc aquesta visió perquè vaig anar allà per això justament. Sigui com sigui, em va semblar més atractiva per un turista local que per algú de fora. Molts teatres, museus, universitats molt importants, no només a nivell estatal, i poc atractiu per a turistes japonesos. Turistes de foto, vaja. És, a més, una ciutat vella vella. Té edificis nous, sobretot oficines i tal, edificis alts amb finestres de mirall, però la resta es veu una mica decadent, bruta. Crec que deu ser una mica com Barcelona pre 92. Necessita un esdeveniment estil jocs olímpics que li obligui a fer aquest rentat. Diuen també que és una ciutat perillosa a la nit sobretot. Alguns dels parcs atractius que hi ha són bonics de dia... i perillosos de nit. Aquesta fila feia jo per allà.
Fabeles
Vaig veure centenars i centenars de fabeles. Vaig tirar alguna foto des del cotxe.
Aquesta última dona per mooooolts tipus d'anàlisis, analogies i estudis de tot tipus. Es veu al fons, a dalt, edificis per a rics. A baix, la proliferació de les fabeles. Aquest no és el cas més flagrant que vaig veure, però com a mínim és il·lustratiu.
Casaments
Aquestes setmanes han transcurregut tranquil·les. Futbol, runnings, festes. He tornat una mica descolocat de São Paulo i m'ha costat trobar el moment per escriure. Dimecres vam quedar per veure el Barça. A banda de ser curiós veure una champions amb el dinar al coll, em vaig sentir molt orgullòs de ser del Barça. La gent aquí no ho acaba d'entendre. Per mi, si guanyem o perdem aquesta eliminatòria, no és important. La imatge que estem donant, però, és impecable. I això no té preu. Tot això ve a compte perquè demà tenim una agenda apretada (i quan no?). Primer, Barça - Madrid, altre cop amb el dinar a mig pair. Després, anem a un casament. Vaig com a dama del Guille, que anava amb la seva nòvia, però com que van tallar, hi vaig jo. Encara no sé si he d'anar amb vestidet i maquillatge de dona. Entre vosaltres i jo, el que si que intentaré és robar-li el vestidet a alguna dona aquesta nit per si de cas!
De fet crec que estaria bé saber primer qui es casa. Fins fa dos dies ni ho sabia. Em sembla que és una cosina del Guille. I parlant de casaments i de tot en general, ja més o menys tinc assegurat que em quedo fins mitjans de Juny, així que podré anar al casament del Renan i la Paloma!
Seré un dels padrins! Aquí crec que n'hi ha molts més que a Catalunya, però sigui com sigui, és un gran gran gran honor.
Bon cap de setmana!
com pot ser que el primer cop que et veig amb corbata sigui a Brasil i através d'una pantalla???? de moment tot va malament.
ResponEliminasi vols t'envio els meus tacons, aquells que amaguen les botes de futsal... encara hi sóc a temps??
tot plegat és estupidament meravellós, bandarra!!
per cert, estàs molt guapu, més del quet penses!