Fred

Aquest cap de setmana ha arribat el fred aquí. Bé, tot el fred que es pot tenir a Brasil. Les temperatures han baixat a la friolera de 15ºC. Uuuuuuuhhh, quin fred! D'acord, no dóna per anar amb pantalons curts, però no n'hi ha per tant. Porta dos dies plovent moltíssim. Suposo que per això han baixat tant les temperatures. M'ha recordat els principis de tardor a casa, amb la manta al sofà, mirant una peli mentre a fora plou i el dia és fosc. Són aquells primers dies que no aconsegueixen contagiar-te (gaire) el mal humor. El millor de tot, és que aquí no cal esperar a la primavera perquè aquests dies passin. Només cal esperar a demà, demà passat com a molt, i el sol tornarà a sortir, la foscor marxarà i tot serà el record d'uns dies foscos, ja ho veuràs. 

Aquests dies he viscut coses que m'han recordat aquests moments. He estat al cotxe, sense música, escoltant el batre de l'aigua i el soroll dels neteja-vidres. M'he ficat al llit i he escoltat Anna Roig amb el soroll de la pluja a fora. I, com no, he vist una peli amb una manta estirat al sofà (a casa el Guilherme). Bé, veure veure no massa. Més aviat he dormit la peli, però això ja se sap que són coses que passen.   

Parlant de dormir, no estic dormint massa bé aquests últims dies. Està l'hotel (encara visc en un hotel) ple d'estudiants pel pont, que aquí també es fa festa pel dia del treball, i un dia si l'altra també em desperten a crits. Ahir sense anar més lluny, dues noies (o exnoies, per la veu semblaven dues bèsties) van travessar tot el passadís picant a les portes i dient "A tomar po cú!" o alguna bestiesa així. A la meva porta no van picar, un detall, però em van despertar igualment. On és Iundarigun quan el necessites?! Ara acabo de tornar de veure la peli a casa el Gui (vale, dormir la peli) i estic fent una birra a veure si aquesta nit no em desperten!

Dones

No acostumo a parlar de dones al blog i no començaré ara. Però si que puc explicar una anècdota divertida que m'ha passat avui. A veure si les dones de les que no parlo els agafa una mica de gelus (ciumes, que não tenho certeza que o seu traductor pegue esa palavra...). Avui el Guilherme s'ha anat a emprobar el vestit que portarà al casament del seu cosí. Jo l'he acompanyat. Mentre estaven prenent-li les mides, les noies de la botiga han començat a preguntar-me coses, a dir-me que tenia un accent molt bonic, etc. Vaja, a interessar-se per mi. Inclús una m'ha dit si podia venir a Barcelona quan jo tornés! Jo li he dit que si al seu novio no li importava, cap problema, com per treure-me-la de sobre, però m'ha dit que no en tenia. En fi, que sóc un home codiciat. Li he dit que abans de marxar cap a Barcelona, passaria a buscar-la. Algú diria que he fet el traste. Bé, potser una mica ;)  

Gui

Darrerament, surto molt amb aquest home:

Ja pot ser diumenge, dimecres o divendres (o qualsevol altra dia), que sortim de festa o simplement a xerrar de la vida i de les nostres inquietuds. Crec que és una persona molt important per mi aquí, i jo ho sóc per ell. Ens ajudem, tant a la feina com fora, ens aguantem, ens consolem, i sobretot, riem molt. Vale, també lliguem força, perquè negar-ho. Som una mica perillosos junts. Espero que un dia, poc o molt llunyà, pugui ensenyar-li casa meva. Que fem un viatge i li digui: "aquest és un país de covards i botiflers, però és casa meva, és la meva terra".

Estic apunt d'acabar la cervesa i sembla que els estudiants han sortit tots de festa. Aprofito doncs. Potser em guardo unes ratlles per escriure en portuguès, que així practico, i em poso a dormir.

Bona nit a tots, catalans i brasilers!