Sóc a Brasil!

Ja sóc a l'hotel, ja sóc a la meva nova ciutat. No sé per on començar. Segurament pel principi no?

El Viatge

Vam sortir ahir de Barcelona a les 20:00 i hem arribat a Sao Paulo a les 4:30, hora local. En total, unes 11 hores d'avió. Mai havia agafat un vol tant llarg, així que ja de per si era una experiència. No he dormit massa però passa bastant ràpid, entre pelis, sopar i esmorzar, vas fent (per cert, és molt dolent el menjar d'Ibèria). 

Un cop a Sao Paulo, hem passat el control de passaports (un pal de collons) i corrents a agafar les maletes i a agafar el vol fins a la ciutat de Sao José. Volia veure enlairar-se l'avió i veure una mica Sao Paulo des de l'aire... però m'he quedat fregit abans que comencés a volar, buffff.

Total, que hem arribat a les 8:00 més o menys i ja teniem uns 25 graus aproximadament.

La Ciutat

Això és Sao Jose do Rio Preto. Està a prop de Sao Paulo, tenint en compte les distàncies de les ciutats. Hi ha com 450 kilòmetres i estan al mateix estat. Té uns 400 mil habitants i es veu molt tranquila. Amb tot, té sis universitats entre públiques i privades... Té un centre amb edificis bastant alts i la resta de la ciutat (la resta que he anat veient) són quasi tot cases petites unifamiliars. Algunes recorden a cases de traficants de droga de les series, posats a fer-me el peliculero.

El Menjar

En unes hores ja he vist que tindré problemes per no engreixar uns quants quilos. Es menja moooolt bé aquí. La carn és bona i he provat un pa farcit de formatge que serà de ben segur la meva perdició. Aniré indagant en la gastronomia, un tema d'especial interès, així com en les diferents cerveses i altres combinats que aniré tastant quan pugui.

Les Primeres Impressions

D'entrada son, així que la visió és esbiaixada. En certs aspectes m'ha recordat a Itàlia. Segons com són una república bananera. Les companyies de telefonia son pitjors que a Catalunya, que ja m'he encarregat d'explicar una mica que no és ben bé Espanya. En alguna ocasió s'ha entès millor quan he explicat que Cesc, Xavi, Puyol, Valdés i companyia parlen entre ells en català.

I això em porta a l'idioma. No és massa difícil de seguir. Quan em parlaven a poc a poc ho entenia tot perfectament. Quan no, pillava la majoria de les coses. Tinc més problemes per fer-me entendre, això si.

Crec que em deixo moltes coses, però estic una mica desorientat de son, així que sortiré a fer una volta curta i a dormir, que demà vull està a tope.

PD: A les 17:00 estàvem a 35 graus. Un pèl exagerat, si...